 |
| Magda Masip Paüls (a l'esquerra) i Lena Paüls Obré Col·legi Guarque de Reus, curs 1957-58? |
Aquesta foto m'ha recordat un fet que té com a protagonista la paraula 'germana'. La vaig aprendre de Josep M. Toset Roig, amb qui
vaig compartir la primera escolarització al Col·legi Guarque de Reus, tot i que deu ser un any
més jove que jo. Sóc filla única, però fins als vuit anys la meva
cosina Magda Masip Paüls (Reus, 1953), que també és filla única, i jo ens vam criar amb la padrina Munda. Portaven la petita a casa nostra abans d’esmorzar i la
veien a buscar al vespre. Anàvem juntes a escola, en tornavem, dinàvem,
berenàvem, jugàvem i ens barallàvem al terrat de casa meva amb la
supervisió de la nostra àvia comuna.
Jo no havia sentit mai la paraula
«germana» fins que un dia a l’escola —jo devia tenir cinc-sis anys i ella quatre-cinc— el mestre ens va dir que anéssim a buscar els ‘germans’
petits que ens retratarien junts. Vaig aferrar-me a la meva cosina, que encara anava més despistada que jo, vam fer la cua corresponent davant del fotògraf i aquí tenim el retrat.
Quan vaig tornar al meu seient, el Josep M. Toset, que havia fet cua darrere nostre amb el Joan, el seu germà, em va venir a dir que aquella nena no era la meva
«germana». I jo, que sí. I ell, murri, em va preguntar: ¿viu a casa
teva? I jo: «sí». ¿El teu pare i la teva mare són el seu pare i la seva
mare? Vaig callar. ¿Veus com no?, va reblar.
Em vaig aixecar, vaig estirar la petita per la bata i vaig anar a dir a
la mestra que m’havia fotografiat amb la Masip, que no era la meva
germana. I la mestra —fora feina (el fotògraf ja plegava l’escenografia)—
va dir que tant era, que la Masip i jo érem cosines germanes. Ràpidament vaig anar a comunicar al Josep M. la notícia: «la Masip és la meva germana cosina!» El vaig deixar clavat, però jo sabia que havia fet trampa.
Tota paraula és llum i tota llum, creixença.
MIQUEL MARTÍ I POL