La col·lecció. Autor: Harold Pinter. Traducció: Víctor Muñoz. Direcció: Albert Prat. Sala Beckett, Barcelona |
Harold Pinter (Hackney, Londres, 1930 - Londres, 2008) ens pica l'ullet amb aquesta obra breu. D'entrada no cal buscar-hi la col·lecció del títol més que en quatre gerros xinesos en un prestatge de l'escenografia i que el text cita de passada. Qui sap si la col·lecció es refereix a la feina dels dos dissenyadors de moda protagonistes d'una trobada sexual, precisament en la presentació dels seus dissenys. Però, ¿es va produir o no, aquesta trobada? ¿Qui la inventa? No cal furgar per saber la veritat, diu Pinter, els espectadors entenem la situació i ens acontentem a ser testimoni d'unes relacions entre dues parelles i tot el que hi intuïm. La col·lecció apunta cap a la universalitat dels sentiments i emocions. 8/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
El llenguatge en l'art continua essent una transacció
altament ambigua, arenes movedisses, un trampolí,
un estany gelat que pot cedir sota teu, l'autor,
en qualsevol moment.
HAROLD PINTER. Fragment del discurs d'acceptació
del premi Nobel de Literatura, 2005
El llenguatge en l'art continua essent una transacció
altament ambigua, arenes movedisses, un trampolí,
un estany gelat que pot cedir sota teu, l'autor,
en qualsevol moment.
HAROLD PINTER. Fragment del discurs d'acceptació
del premi Nobel de Literatura, 2005