La mel. Autor: Tonino Guerra Traducció: Lluís Massanet. Direcció: Miquel Gòrriz i Xicu Masó. El Maldà, Barcelona |
Com a pròleg del monòleg de Xicu Maso, La mel, ens envolta la banda sonora de la pel·lícula Amacord de la qual Tonino Guerra va ser coguionista amb Federico Fellini. Tonino Guerra (Santarcangelo di Romagna 1920-2012), escriptor i guionista oscaritzat, va escriure aquest llibre biogràfic de vell quan va tornar al seu poble de naixença. A principis de segle el municipi tenia mil dos-cents habitants i quan hi torna només n'hi queden nou, en procés de degradació física, com l'autor. Guerra (llegiu en romanyès 'Güerra') evoca episodis de la infantesa i els relliga amb el seu dia a dia. És el mateix que fa l'actoràs Xicu Masó. Va estrenar aquesta obra fa deu anys i ens diu que ara n'ha
fet una altra lectura, que li han interessat més els fragments del llibre que parlen
de com preparar-se per la vellesa. Ho explica en interludis d'apunts
personals de la seva biografia que comença en un barri gironí, un
paisatge que ja no existeix. No hi pot tornar de vell, diu, perquè ja no
existeix, per això busca on passar els anys finals de la seva vida, com
Tonino Guerra que es tanca a la casa pairal de Santarcangelo di Romagna.
Xicu Masó és un reconegut creador d'amosferes, aquesta vegada excel·leix en el tu a tu i ens regala setanta minuts de confessions íntimes, de prosa poètica de cada dia. 10/10