 |
| Bibliorelats. Tarragona: Arola Editors, 2015 |
Són vint-i-quatre autors molt diferents, però que tenen un aire comú: parlen de llibres, de biblioteques, de bibliotecàries. N'hi ha que saben transmetre intriga, humor, nostàlgia, confusió, tendresa, ràbia, anticipació, sensualitat i totes les combinacions imaginables d'emocions. Transgressors, tots.
N'hem llegit disset de realistes que parlen de violència masclista, de plagiadors sense escrúpols, d'una escriptora senil que no recorda el que ha escrit, de confessions d'actes delictius, de lectores que demanen documents impossibles, d'enamorats, de la lectura com a evasió de la circumstància particular, de la incomoditat del mestre d'una colla de primeríssims lectors, d'erotisme als arxius de premsa, d'una bibliotecària que inventa noves classificacions, d'infidelitat conjugal, de presentacions de llibres molt especials, d'usuaris que busquen el poema de la seva vida.
N'hem llegit set de fantàstics que fan conversar llibres de diferents èpoques, que parlen de les veus de les persones que ens van inculcar la lectura, de personatges dels llibres que es manifesten, d'un futur sense llibres, de llibres sense autor que apareixen a totes les biblioteques, del consell de savis escriptors que es poden invocar davant d'una emergència.
Però, ¿qui assegura que el llibre Bibliorelats és un aplec de relats? Tenim heroïnes, antagonistes, el què, el perquè, el quan i el com. Tenim a les mans vint-i-quatre peces d'orfebreria, diferents estils per a vint-i-quatre capítols interrelacionats d'una història inquietant, complexa: una novel·la contemporània.
Li tornes el llibre que va deixar-te fa quinze dies.
Cap
pregunta; sol dir: sentiments i idees han de
seguir el seu curs, obrir-se camí
a pas de bou, com els rius.
XAVIER BENGUEREL. Icària, Icària