Lola Casas ha escrit un conte molt treballat per a primers lectors, uns lectors que l'autora coneix bé per la seva vocació de mestra, convertida en dedicació professional. La protagonista és la Berta, una marieta estimada i valorada pels que la veuen, però que li falta alguna cosa per ser feliç del tot. "El que trobava a faltar era una companya, una amiga... una parella tan vermella i bonica com ella!"
Quan la Berta es decideix a buscar la parella que li falta, intenta fer un apropament a diferents candidats i candidates amb qui sempre coincideix en el color vermell (el sol, el semàfor, una cirera, una rosa, un bitxo...) El color només és una afinitat externa, però, a diferència de la Rateta Que Escombrava l'Escaleta, la marieta no es posa cap llacet per agradar i, a més, pren la iniciativa de sortir a buscar parella, no espera que els pretendents passin per sota de casa seva.
Casas fa un de desplegament adjectival molt interessant, sobretot del color vermell. Hi veiem matisos sensuals que passen per la vista, per l'oïda, pel gust, pel tacte, per l'olfacte: vermell-de-foc del sol, vermell-encès del semàfor, o el vermell-madur de la cirera, el vermell-perfum de la rosa, el vermell-picant del bitxo, vermell- disbarat del pallasso.
En el seu recorregut, la marieta s'adona que no és tan fàcil trobar amb qui compartir la vida. Per exemple, amb el sol, no pot comptar-hi perquè va darrere de la lluna; el semàfor no sempre és vermell i, quan canviaria de color, l'espantaria; la cirera és massa dolça i podria empatxar-se'n; amb la rosa, es cansaria de viure sempre com si fos festa... Per sort, quan ja anava a plegar, coneix una marieta que té el color vermell-bonic-simpàtic-eixerit-divertit com la pateixa protagonista,.
L'autora ha fet avançar, doncs, amb estructura de conte popular aquesta història que l'il.lustrador Miguel Ordóñez acompanya amb uns personatges expressius, i amb una poètica de síntesi, molt acurada en el detall (vegeu a la làmina final, la marieta mascle, sense pestanyes!)
L'edició compta amb l'apartat de coneixements "Vull saber nés...", amb curiositats ben referenciades i adaptades a l'edat dels lectors.
En el seu recorregut, la marieta s'adona que no és tan fàcil trobar amb qui compartir la vida. Per exemple, amb el sol, no pot comptar-hi perquè va darrere de la lluna; el semàfor no sempre és vermell i, quan canviaria de color, l'espantaria; la cirera és massa dolça i podria empatxar-se'n; amb la rosa, es cansaria de viure sempre com si fos festa... Per sort, quan ja anava a plegar, coneix una marieta que té el color vermell-bonic-simpàtic-eixerit-divertit com la pateixa protagonista,.
L'autora ha fet avançar, doncs, amb estructura de conte popular aquesta història que l'il.lustrador Miguel Ordóñez acompanya amb uns personatges expressius, i amb una poètica de síntesi, molt acurada en el detall (vegeu a la làmina final, la marieta mascle, sense pestanyes!)
L'edició compta amb l'apartat de coneixements "Vull saber nés...", amb curiositats ben referenciades i adaptades a l'edat dels lectors.