Davant de la Sala Villarroel hi ha un Xino. És una botiga-magatzem oberta tant a l'hora d'entrada del teatre com a la sortida, siguin les onze o les dotze de la nit. Hi he passat en diumenge i en festius i sempre està oberta. Gairebé barrant el pas de l'entrada, s'hi eternitza una capsa amb espardenyes de pagès amb sola d'espart. N'hi ha de molts colors i de diverses talles. Semblen genuïnes. Però, si m'he fixat en aquest Xino no és per aquest gènere, ben estrany, d'altra banda, en botigues similars. En realitat el que em crida l'atenció de l'establiment són les figures del pessebre que tenen tot l'any a l'aparador. Són figures de guix polsós pintat, que conviuen amb maquinetes de calcular, amb gerros de fals cristall tallat, amb samurais de llautó i amb altres figures que imiten les de la firma Lladró. I amb molts més objectes de qualitat dubtosa, tots a munts i plens de pols. Hi passo sovint per davant d'aquest aparador, i no hi veig res de nou. Avui, però, hi he descobert una anacronia (trentra-tres anys de diferència, a l'avançada) en una menuda establia del naixement: l'artista ha dibuixat una creu en una vidriera, damunt de la menjadora del bou i la mula. De cua d'ull, avaluo les espardenyes. Pots comptar que la sola no és d'espart.
