Fa un matí clar i quiet de tardor. A la parada del bus de Duesaigües ens hi esperem l'Àngela, la Magdalena i nosaltres dos. Quan s'hi atura el minibús ja porta un passatger de l'Argentera. El conductor, que s'acosta a la tercera edat, ens acull amable: "1,90 € cada bitllet", diu. No ens té vistos, i s'imagina que no sabem quant hem de pagar. Entre marges de pedra seca, zim-zam, zim-zam, s'empassa els tombs fins a Riudecanyes amb serenitat. Però, concentrada en les giragonses, no em fixo en els pins que la darrera ventada va decantar sobre el pantà. Després, pel pla, la vista i l'ànim s'esplaien en passar entre les oliveres farcides de puntets verds, encara. I entre els ametllers sense fulles i els avellaners carregats, a punt de replanar. Al pas per Montbrió, uns elevadors a la carretera per dissuadir els conductors a córrer sacsegen el passatge. Arribem a la plaça de les Oques després d'unes quantes frenades. Sortim del minibús amb la felicitat remenada.
