¿Qui és la Núria d'aquesta història? Pel que ens relata en la seva pròpia veu, sabem que és una nena afectuosa, que té un germà i una germana i uns bons pares que es preocupen per ella. És una nena a qui li agrada anar a la seva escola. A vegades, però, es posa trista perquè li agradaria llegir com la seva germana, que, tot i ser més petita que ella, ja en sap. També li agradaria fer altres coses, com per exemple, anar a l'escola amb els seus germans. La Núria s'adona que la gent es gira a mirar-la quan va pel carrer. Sap que és una nena diferent. Els grans, d'aquesta diferència, en diuen síndrome de Down.
Des de la mirada realista i tendra de la Núria, coneixem el germà, que s'avergonyeix d'ella quan està amb els seus amics. Per contra, la seva germana s'enfronta a les seves amigues i posa en evidència que són ignorants, quan se'n riuen. El relat en primera persona permet reflectir els sentiments de la protagonista i transcriure les converses que els altres tenen davant d'ella, com si no hi fos. I, també, les que escolta d'amagat.
En el procés d'integració a l'escola reglada, la Núria, en una sortida al centre hípic, avantatja els altres alumnes muntant en poni. Triomfa perquè els altres tenen dificultats a pujar i a mantenir-s'hi, en canvi, ella ja n'havia après a la seva escola. A partir d'aquell dia ja no se sent rebutjada. La vida de la Núria en l'entorn escolar normalitzat és tan important per a ella com per als altres companys. Conviure i créixer plegats els farà adonar que les limitacions se superen —cadascú al seu ritme— amb l'aprenentatge.
Unes il·lustracions sedants propicien que el lector concreti visualment la lectura d'aquest text potent. Defineixen la imatge i les situacions que viu la protagonista des de fora, aportant-hi matisos de contrast.
Unes il·lustracions sedants propicien que el lector concreti visualment la lectura d'aquest text potent. Defineixen la imatge i les situacions que viu la protagonista des de fora, aportant-hi matisos de contrast.