La Vitxeta, la geganta petita de Reus, va anar a la botiga de roba «El Barato» a encomanar-se un vestit per estrenar per la Festa Major. Josep M. Casas, el botiguer que és més que un botiguer, li va ensenyar mostres de tots colors, també d'estampats diversos. La geganta es va enamorar d'una peça de seda de color malva, prisada com si fos paper pinotxo i li va demanar que l'ajudés a fer el disseny. Junts es miren catàlegs de dissenyadors famosos per treure'n idees. Els cau a les mans un catàleg venecià de Mariano Fortuny Madrazo, fill del genial pintor de Reus. No poden treure els ulls d'un vestit Delfos llis, vaporós, fet d'una roba prisada a mà i ondulada. Senzill i fresc, sense adorns. "Com aquest!", salta la geganta. Josep M. Casas ja entén que haurà de canviar la faldilla del model ajustada al cos per una faldilla amb força vol perquè és més pràctica per ballar per carrers i places. Ella sap que el coll i solapa l'afavoreixen més i no se li marca tan la pitrera, però tant és, vol un model com aquell. Queden un dia per fer la primera emprovada.
Quan la geganta surt d'«El Barato», pensa en el vestuari tan antic del Vitxet, la seva parella de ball. Sempre tan tapat amb un abric de vellut amb capelina, caputxa i barret. Però és tan ensopit, pobre, que qualsevol el convenç a aquestes altures que es destapi.
El dia que la geganta va a recollir el vestit nou (5 de juny de 2010) surt d'«El Barato» amb pentinat nou, collaret, arracades i braçalet de boles a joc amb el vestit i un ventall. El Vitxet l'espera a fora de la botiga. Ha convidat músics, gegants i mulassa, que també esperen la protagonista a la plaça de Sant Pere. La Vitxeta comença a ballar. S'hi afegeix el Vitxet. Ballen i ballen... Tothom aplaudeix. Fins i tot els que fa anys que no poden canviar de vestit.
El Joc de retallables dels vestits de la Vitxeta
es troba a la Botiga de la Festa (als jardins de la Casa Rull)
