Mata de menta al jardí de llicorella, Refugi de la Vinyeta.
Foto: © Paüls, 2010
Al jardí de llicorella tenim unes quantes mates de menta (menta piperita.) Si no la controléssim, arribaria a ser una planta invasora. Tinc la impressió que la tenim desaprofitada, perquè tret de fer-la servir per les faves estofades no en fem gran cosa més. Alguna vegada collim fulles senceres per decorar pastissos o gelats; filetegem fulles fresques per perfumar els tomàquets cuits al forn o amanides de pasta a l'estiu. I para de comptar. No la valorem per l'acció calmant i sedativa del sistema nerviós, ni com a estomacal, ni com a analgèsica ni com a d'afrodisíaca. Ara penso que m'agrada més l'olor que el gust, quan s'utilitza en la indústria de caramels, en licors i en pastadents.
La nit de Sant Joan les nostres sofertes mates de menta poden servir per curar berrugues. Ho llegeixo a Notes Etnogràfiques sobre Duesaigües: Festes i diades de religiositat popular, de Josep M. Aragonès (Cal Vicari):
La nit de Sant Joan té una singular virtut remeiera, per això hi ha una sèrie de pràctiques supersticioses que curen les berrugues. A mitja nit de Sant Joan se surt de casa amb els ulls aclucats, i sense girar-se mai, un es dirigeix cap a una mata d’herba, amb la qual s’ha de fregar les mans.
L'autor fa una observació de sentit comú:
Cal triar el lloc de dia, per no posar les mans entre ortigues o esbarzers.