15 de juny 2010

KALANCHOË, UNA ALEGRIA VISUAL



Planta kalanchoë al Refugi de la Vinyeta, a Duesaigües. Foto: Paüls, 2010



Aquesta primavera a Duesaigües hem tingut una planta florida a la majoria de les cases: una kalanchoë (Kalanchoe blossfeldiana), gentilesa de l'Associació de Dones, potser com a aportació a la campanya nets i polits que reclamava per aquesta primavera Josep de cal Carrascle per als carrers del municipi.
Llegeixo, a l'embolcall de la floristeria que la kalanchoë (llegiu-ne informació fiable aquí) fa una cinquantena d'anys que va arribar d'Àfrica a Europa, com a planta d'interior. És poc resistent al fred i al sol directe, però li cal molta llum. A l'estiu es pot treure a l'exterior, sempre tenint en compte que no li prova el sol. La nostra tenia unes flors compactes quan va arribar a casa i unes fulles lluents i gruixudes, plenes de suc. Després de sis setmanes de flors, ara han començat a assecar-se, però la planta continua ufanosa. Segons la informació que m'arriba, després de la floració, hauríem de canviar la mata cap a una torreta més gran amb terra de cactus. I en podem fer esqueixos, que plantarem després de deixar-los cicatritzar un parell o tres de dies. Tinc entès que si li fem patir una mica de set, podria ser que tornés a florir a la tardor. Aquí ja hem encetat la pugna per veure qui ho aconsegueix.


Duu la bellesa dins seu. El món és un mirall
i torna a cada persona el reflex del seu propi rostre.
PAULO COELHO. Manual del guerrer de la llum