Foto: © Guillem Carbonell
Llegeixo al blog del periodista Guillem Carbonell una notícia que m'ha deixat parada: La Ferreteria Mallol liquida existències. És de la mena de notícies a les quals no m'acabo d'acostumar. L'onada de substitucions de comerços de proximitat per d'altres de seriats li ha tocat, ara, a una de les ferreteries del barri de Sant Antoni de Barcelona. El propietari es jubila i no té relleu generacional. A la Ferreteria Mallol hi trobaves de tot. No recordo que hi hagi entrat amb la idea que allí hi trobaria una cosa i n'hagi sortit fent salat. Ja fos un recanvi minúscul, ja fos un estri de volum considerable. Per mi era un misteri el que hi havia més enllà del taulellet del fons. Allà dins per força hi havia d'haver un barret màgic d'on sortia el gènere. Ho sé perquè m'hi he estat moltes estones fent cua i per tant, escoltant quines coses "rares" demanava la clientela que em precedia. Perquè, això sí, no s'hi havia d'anar amb presses a la Ferreteria Mallol. Entre agafar número i esperar que em toqués hi havia l'anar i venir dels dependents al fons d'aquell espai secret ple de capsetes enigmàtiques. Ara bé, el fet que la dependència s'entretingués tant amb cada client em donava seguretat: quan em toqués la tanda, em dedicarien a mi tot el temps que calgués i en sortiria amb aquella arandela o aquella molla imprescindible.
Guillem Carbonell fa al seu post La ferreteria Mallol tanca després de 88 anys una reflexió a tenir en compte: continuar amb el negoci familiar, podria haver estat una oportunitat contra l'atur. També hi expressa un desig: si hi obren un bar, que en conservin l'exterior.
Guillem Carbonell fa al seu post La ferreteria Mallol tanca després de 88 anys una reflexió a tenir en compte: continuar amb el negoci familiar, podria haver estat una oportunitat contra l'atur. També hi expressa un desig: si hi obren un bar, que en conservin l'exterior.
El sentiment de pena no desapareix
després d'una sola efusió.
després d'una sola efusió.
MORIE SCHWARTZ, Morrie se'n va.