CICLÀMENS

Ciclamen del jardí de llicorella, 

a principis de primavera. 

© Paüls

A mitjan juny els ciclàmens (Cyclamen persicum) comencen a fer figa. Aquest hivern, els del nostre jardí de llicorella han patit temperatures de cinc graus sota zero i han tingut durant hores les fulles enravenades pel gebre. Les torretes han anat d'un costat a l'altre, posant-los a recer, però no massa, perquè al cap i a la fi, són plantes d'hivern, força resistents, i calia que se'n sortissin soles. Aquesta planta s'ha fet molt popular perquè fa una flor exuberant quan als jardins i als balcons no hi ha cap color. Hi ha varietats que van del blanc al vermell, n'hi ha de flors granats i violetes i de clapejats de dos colors. Segons he pogut comprovar, els perjudiquen els corrents d'aires i els regs sobre les flors.
A més del ciclamen de la foto, en tenim dos més, —un de flor blanca i l'altre de vermella— i una colla de plantats de llavor que van fent, sense entusiasme, però encara amb les fulles verdes. Els grossos han patit el cop de calor de fa dues setmanes i la humitat xafogosa d'aquesta darrera i les fulles grogues es desprenen només tocar-les.

No s'han d'escoltar mai, les flors. S'han de mirar i s'han d'olorar.
La meva perfumava tot el planeta, però no en vaig saber gaudir.
ANTOINE DE SAINT-EXUPÉRY. El petit príncep