Reus: La Tronada. Ceràmica de Neus Segrià, al Refugi de la Vinyeta a Duesaigües.
Explicava al post COETS, BENGALES, TRONS..., que m'agrada veure i olorar la Tronada de lluny perquè tinc molt de respecte al foc. Tot i així, reconec el sentiment comunitari que desperta el ritual d'encerclar la plaça i observar com s'apliquen artesanalment els reguerons de pòlvora sobre les lloses; la col·locació dels 33 morters i com "al tram final es traça un quadrat i, a dins, un dibuix que representa la rosa de Reus, un motiu del cartell de festa major, les claus que simbolitzen sant Pere o la data de la festa." Tot plegat ho explica equilibrant rigor i emoció l'article La Tronada, a FestesReus.cat, signat per Montserrat Flores i Salvador Palomar (merescudament guardonat amb el «Tro de festa» d'enguany.) S'hi poden trobar tant els referents històrics, com les circumstàncies actuals, uns i altres magníficament il·lustrats amb fotografies i un vídeo.
A fora, a la plaça, un reusacó armat amb canya cala foc
al rosari de pólvora. No és bo de tapar-se les orelles a l'hora
de la tronada de Reusaqués, però tothom ho fa. I només així
s'entén que ningú no hagi descobert encara el secret misteriós
que els trons guarden zelosament fins que esclaten.
ANDREU SOTORRA. Fragment d'Els pigatxets de Reusaqués.
Programa de la Festa Major Sant Pere 1983
al rosari de pólvora. No és bo de tapar-se les orelles a l'hora
de la tronada de Reusaqués, però tothom ho fa. I només així
s'entén que ningú no hagi descobert encara el secret misteriós
que els trons guarden zelosament fins que esclaten.
ANDREU SOTORRA. Fragment d'Els pigatxets de Reusaqués.
Programa de la Festa Major Sant Pere 1983