Fem de turistes locals. Hem organitzat una visita al castell de Montjuïc de Barcelona, un mirador de 360º sobre la ciutat. Un edifici que ha estat baluard defensiu de la ciutat per la banda de mar i també punt de partida d'ofensives terrestres. Després d'anys de litigi, el castell és propietat de l'Ajuntament de
Barcelona. El 2009 l'Ajuntament hi va clausurar definitivament el Museu
militar, vestigi del franquisme a Catalunya. La gestió del castell s'ha
centrat en actes lúdics, exposicions, intervencions artístiques i adequació dels
espais militars per fer-los d'ús públic.
Barcelona ha estat bombardejada des d'aquí en dues ocasions, pel general Espartero el 1842, al qual s'atribueix «Barcelona cal que sigui bombardejada cada 50 anys», i per les tropes del general reusenc Joan Prim i Prats, el 1843. En un dels seus fossats —el de santa Eulàlia— el 1940 va ser afusellat Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, pel règim de Franco, l'endemà d'un consell de guerra sumaríssim.
Tot i que les edificacions s'han rehabilitat i estan ben senyalitzades, falta condicionar-les per seguretat dels visitants que ara poden enfilar-se amb facilitat a les parets dels baluards i no adonar-se que la gespa arriba just al llindar dels espadats. Hi ha cartells que avisen del perill, però fins els infants de pocs anys hi pugen, amb el risc de caure als fossats.
Cada racó del castell de Montjuïc és un llibre obert a la història de repressió recent i
costa no sentir-hi repulsió, però cal apropar-s'hi, i imaginar-hi usos de
pau.
Hem pujat al castell amb el Bus 150, des de plaça d'Espanya-Avinguda M. Cristina, que té parada al peu del castell. Ara el funicular que surt de l'estació Paral·lel s'està reparant, però també és una excursió que recomano, es tracta pujar amb el funicular i després amb el telefèric que acaba al costat del castell.