 |
| Dansa d'agost. Autor: Brian Friel. Traducció i direcció: Ferran Utzet. Biblioteca de Catalunya, Barcelona |
A Dansa d'agost hi conviuen un personatges lluminosos que Brien Friel va definir en la seva complexitat perquè els coneixia de molt a prop. És una obra coral, per a grans intèrprets, i aquí trobem el treball antològic de Màrcia Cisteró (interpretant Rose, la ximpleta lúcida); de Mònica López (Kate, vigilant dels valors catòlics); de Marta Marco (Maggie, la batuta de la casa, tota intenció i desig); d'Òscar Muñoz (Gerry, el mascle, pare del xicotet); de Nora Navas (Agnès, discreta i feinera); de Carlota Olcina (Chris, esperant sempre que el pare del seu fill es digni visitar-los); d'Albert Triola (Michael, el narrador i també el nen testimoni de la desfeta de la casa) i Ramon Vila (oncle Jack, germà de les cinc noies).
Les germanes Mundy, solteres totes, crien el fill d'una de l'elles en un llogarret de l'Irlanda rural dels anys 30. Es deleixen per anar al ball de la sega, però no hi aniran. Creuen que ja ha passat el seu moment per gaudir de la vida. Recloses, es resignen a ser víctimes dels embats que els provenen de fora i van enfonsant el seu món, ja sigui pel canvi de model econòmic de l'època o per la tornada del germà d'una missió ugandesa imbuït d'una altra idea del fet religiós, cosa que fa caure en desgràcia la germana mestra a la parròquia. Assumptes intuïts, frases mig dites i un destí d'indigència.
Afegim aquesta Dansa d'agost, dirigida per Ferran Utzet, al record de la posada en escena del Teatre Lliure, fa vint-i-tants anys, amb Josep Montanyès desgranant records de Michael quan el personatge tenia set anys i veia una vegada l'any el seu pare el qual en cada visita li prometia una bicicleta que no va arribar mai. Un drama vibrant que ens ha emocionat un altre cop. 10/10
Afegim aquesta Dansa d'agost, dirigida per Ferran Utzet, al record de la posada en escena del Teatre Lliure, fa vint-i-tants anys, amb Josep Montanyès desgranant records de Michael quan el personatge tenia set anys i veia una vegada l'any el seu pare el qual en cada visita li prometia una bicicleta que no va arribar mai. Un drama vibrant que ens ha emocionat un altre cop. 10/10