 |
Fuenteovejuna. Autor: Lope de Vega.
Dramatúrgia: Anna Maria Ricart. Direcció: Ricard Soler i Mallol.
Sala Joan Brossa, La Seca Espai Brossa, Barcelona |
—Todos a una, Fuenteovejuna!
—Quin mató al Comendador?
—Fuenteovejuna, señor!
—Quin mató al Comendador?
—Fuenteovejuna, señor!
A la sala gran de La Seca Espai Brossa, hi ha les cadires dels espectadors en rotllana, un cop ens hi asseguem, tots serem poble a Fuenteovejuna (Breve tratado de las ovejas domésticas). L'espectacle va estrenar-se a la plaça d'Almagro i va entusiasmar el treball d'aquests actors que simulen comediants de carrer. La singularitat de la versió de la companyia Obskené és el registre i el punt de vista per explicar l'anècdota d'aquesta obra del Segle d'Or espanyol: El comendador viola la filla del alcalde, i aquest fet és la gota que fa vessar el got de les humiliacions que reben els habitants de Fuenteovejuna (un fet real succeït en temps dels Reis Catòlics al municipi cordovès de Fuente Ovejuna). Torturen el comendador i el maten. Tot el poble assumeix l'assassinat. La companyia Obskené incorpora les xarxes socials per a la crida al moviment de masses, però també ens informen dels esdeveniments a cadascun dels espectadors, a cau d'orella. Èpica, vibrant. 10/10
Moltes altres companyies potser hi haurien integrat guitarres elèctriques, percussió de bateria, micròfons i lletres de rap. Aquí, modestament, els de l'Obskené, o els seus personatges de ficció, només es lamenten que no hi puguin haver cantat la popular cançó «Tómbola» de la Marisol, que sonava per tot arreu a mitjan segle passat, quan el país hereu de l'autor Lope de Vega tenia un «Comendador» que, contràriament al de Fuente Ovejuna, va morir al llit de vell pensant també, ves per on, com aquell, en els Reis Catòlics.
ANDREU SOTORRA, a «Clip de Teatre»