 |
| Taxi. Autor: Ray Cooney. Versió espanyola i direcció: Josema Yuste i Alberto Papa-Fragomén. Teatre Condal, Barcelona |
Ray Cooney (Londres, 1932) va escriure Taxi, una comèdia ocurrent, brillant en els diàlegs, que té com a eix les peripècies d'un taxista bígam. Una arquitectura perfecta que és l'únic que queda de l'original en aquesta versió espanyola que hem vist al Teatre Condal. Vergonya aliena que avui hi hagi un policia fatxa que vagi per les cases aixecant el braç, invocant José Antonio Primo de Rivera, el dictador Franco i gosi animar els presents a cantar el Cara al sol (ningú s'hi va afegir, a la nostra sessió). No passa el sedàs ni com a broma, un personatge així. Tampoc van fer gràcia la rastellera d'acudits barroers ni la majoria de referents carrinclons de l'Espanya de fa seixanta anys. Una llàstima per l'energia que hi esmercen els sis intèrprets brodant els diàlegs en picat i per Cooney de qui hem vist aquí adaptacions fantàstiques com Políticament incorrecte, adaptada per Paco Mir, José Luís Martín i
Jordi Galceran (1997); Diner negre, en versió de José Luís Martín
(2001); La doble vida d'en John, amb Joan Pera i Lloll Bertran (2009) o Bojos del bisturí, dirigides les dues per Àngel Llàcer (2011). Esperem, doncs, una versió de Taxi que ens faci oblidar aquesta que acabem de veure. 5/10