18 de gener 2016

'SEMBLA QUE RIGUI', MONÒLEG A CÀRREC DE MONT PLANS

Sembla que rigui. Autors: Òscar Constantí i Mont Plans. 
Sala Leopoldo Fregoli, La Seca Espai Brossa, Barcelona
Si hi ha una actriu catalana que sembla que no interpreti, sinó que sigui el mateix personatge és Mont Plans. Ara l'actriu representa a la intimitat de la Sala Leopoldo Fregoli una dona centenària que surt del taüt i es presenta davant del públic —constituït en jurat— per sol·licitar la preceptiva entrada a l'altre món. Parla de la mort, de les morts. Repassa la seva vida, des del naixement el 1914 a la funerària dels pares fins a l'actualitat a la residència amb la memòria espatllada per l'Alzheimer. Aquest personatge fràgil i valent és un testimoni del seu temps que explica amb tendresa el primer amor, la viudetat, el segon casament, els sentiments de mare, els alts i baixos de l'economia familiar, les renúncies, les emocions viscudes i la història que li provoca la tragèdia personal, mentre remou la memòria col·lectiva. Sap que ens té a les seves mans, ens fa somriure i ens provoca la rialla i, de sobte, ens trobem plorant, sense adonar-nos en quin moment ha fet la transició d'un motiu i d'un to a un altre. Signen aquest monòleg brillant l'actriu i Òscar Constantí i l'amaneixen amb apunts musicals del país. Una joia rara. 10/10