 |
| Sembla que rigui. Autors: Òscar Constantí i Mont Plans. Sala Leopoldo Fregoli, La Seca Espai Brossa, Barcelona |
Si hi ha una actriu catalana que sembla que no interpreti, sinó que sigui el mateix personatge és Mont Plans. Ara l'actriu representa a la intimitat de la Sala Leopoldo Fregoli una dona centenària que surt del taüt i es presenta davant del públic —constituït en jurat— per sol·licitar la preceptiva entrada a l'altre món. Parla de la mort, de les morts. Repassa la seva vida, des del naixement el 1914 a la funerària dels pares fins a l'actualitat a la residència amb la memòria espatllada per l'Alzheimer. Aquest personatge fràgil i valent és un testimoni del seu temps que explica amb tendresa el primer amor, la viudetat, el segon casament, els sentiments de mare, els alts i baixos de l'economia familiar, les renúncies, les emocions viscudes i la història que li provoca la tragèdia personal, mentre remou la memòria col·lectiva. Sap que ens té a les seves mans, ens fa somriure i ens provoca la rialla i, de sobte, ens trobem plorant, sense adonar-nos en quin moment ha fet la transició d'un motiu i d'un to a un altre. Signen aquest monòleg brillant l'actriu i Òscar Constantí i l'amaneixen amb apunts musicals del país. Una joia rara. 10/10