 |
| Autoretrat. © Fabián Azul |
Fabián Azul (Fabián Acidres Pons, Reus 1977) és fotògraf. El pseudònim simplifica el cognom d'aquest artista de la llum i l'acosta al color que més l'inspira. La fotografia és una forma d'expressió d'aquest autodidacta que no va planejar ser fotògraf, tot i que ara forma part de la seva vida fins al punt que li costa distingir que és feina i què és plaer. Diu que, en fer una fotografia sense pressa, la vida li flueix amb tota la seva puresa.
És un artesà romàntic que revela les seves fotografies, com una part importat del procés fotogràfic. També revela les fotografies digitals, que edita en allò més bàsic, «amb l’objectiu de donar la intensitat o suavitat que cada imatge em demana, per tal d’expressar allò que m’interessa en cada moment».
 |
| Sons de boira (Vegeu prosa poètica a «Punt i a cap»). © Fabián Azul |
¿Per què Fabián Azul és un fotògraf singular? La fotografia no existeix abans de fer-la. Aquesta obvietat és també aplicable al fet que cada fotògraf projecta una mirada diferent sobre un mateix objecte. Allò que el fa diferent és com s'implica en cada treball: «Intento involucrar-m'hi tant com puc, entendre què vol dir la situació en la qual em trobo o què té dins la persona que retrato».
Explica així la narrativitat que conté cada fotografia: «Si capto la cara desencaixada d’un casteller que plora i crida d’alegria, ell es converteix, sense saber-ho, en protagonista, guionista, nus i desenllaç, en una història que no necessita cap mena d’explicació ni peu de foto. Amb això vull dir que, com a fotògraf, només sóc responsable de les imatges fins a cert punt. Només en sóc un missatger».
 |
| Xiquets de Reus. © Fabián Azul |
 |
| Tardor. © Fabián Azul |
Sempre hi ha un toc poètic en les fotografies de Fabián Azul. Imprimeix un estil propi en els seus treballs, ja siguin periodístics, de reportatges socials, de moda, de retrats o d'espectacles. Li agrada compartir emocions i sentiments i es nota que empatitza amb les persones o el paisatge que capta en imatges. Diu que es deixa endur, que «cada persona o lloc i cada persona depenent del lloc on estem, la situació em demana anar en una direcció o en una altra. El meu estat anímic i el de la persona retratada, farà que anem per un camí o per un altre».
«En un retrat, busco allò de la persona que no et mostra en un primer moment ni a tothom. Busco el que hi ha sota la pell, més enllà de la mirada, ni tan sols necessito que la persona em miri o que els ulls apareguin a la imatge, per llegir la persona. En molts dels meus retrats, els ulls són a la foscor o tancats. De vegades una persona diu més en el silenci. Sempre hi ha una part de mi en cada retrat. És una simbiosi».
 |
| Sopa de Cabra. ©Fabián Azul |
Ha fotografiat artistes i espectacles. Ha fet fotos per discos i videoclips per a alguns músics que admira des de petit, cosa que considera un privilegi que ha guanyat com a fotògraf Per exemple, les fotografies i la portada per un disc de Vargas Blues Band; ha seguit el grup anglès The Brew en la gira per Catalunya. Ha conegut Gerard Quintana en la intimitat de casa seva i amb el músic Xarim Aresté, a qui ha fotografiat en diferents concerts tant en solitari com amb d'altres formacions.
També ha fet fotografia publicitària. Com a professional, deu ser satisfactori veure els treballs en aparadors o publicats en webs de moda. I és que Fabián Azul ha triat una professió que no sempre és fàcil, després que la realitat quotidiana l'ha fet "deixar de lluitar contra la vida, intentant fer el que se suposava que havia de fer". Confessa que no sap si la fotografia és un art, de la mateixa manera que el seu banquer no sap si ser fotògraf és una professió.
Intueixo en les paraules que m'ha fet arribar Fabián Azul la satisfacció per la quantitat i diversitat de treballs que ja pot mostrar, però el millor reconeixement de la feina ben feta és que els pugui ampliar i desenvolupar amb continuïtat. Que així sigui.
Telèfon de l'estudi: 977327710
a/e: Azulfotoart@gmail.com
