 |
| Maria Rosa. Autor: Àngel Guimerà. Versió: Carlota Subirós. Direcció: Carlota Subirós. TNC, Sala Petita |
Ara sí que Carlota Subirós s'ha llegit Maria Rosa d'Àngel Guimerà. I molt ben llegida. Ho dic perquè en la presentació de temporada del Teatre Nacional va confessar que no se l'havia llegida, quan Xavier Albertí, director del teatre, li va encarregar la direcció de l'obra. L'ha llegida en profunditat i n'ha demostrat la vigència: la Maria Rosa (Mar del Hoyo, continguda i creïble) és víctima de les seva decisió, no pas una dona enganyada per Marçal (dúctil, vigorós Borja Espinosa), l'home que es feia dir amic del seu marit. Visualment tot juga a favor de l'actualització del drama de Guimerà. I quan el text parla del valor de les coses de fa cent vint anys no ens immutem, perquè ja som dins de la història. Estem seduïts pel sentit, de la mateixa manera que en múltiples versions d'obres shakespeariaens, quan un personatge parla de batre's i el vestuari desmenteix l'època. Hem vist una versió valenta, revisitada amb rigor, polida i entenedora per les generacions que no en tingui els referents. Una joia rara. 10/10