El minuto del payaso. Autor: José Ramón Fernández. Direcció: Fernando Soto. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona |
No tothom riu del mateix, és cert. Em mirava els espectadors que m'envoltaven i la majoria s'enriolaven en cada acció de Luis Bermejo, l'interpret d'El minuto del Payaso. El monòleg signat per José Ramón Fernández és d'un pallasso de circ que, mentre espera que li toqui el torn d'actuar, refà fragments de la seva biografia, es mostra rancuniós amb el gremi, diu que no li agrada anar darrere d'un determinat número... ¿A qui s'adreça? Estaria bé que no creués la quarta paret, que tot el que diu fos un pensament en veu alta i que no demostrés que té espectadors davant. Aleshores seria creïble i potser fins i tot em faria gràcia fer de voyeur de certes accions privades. Tots en fem de rucades, parlem en veu alta i fem gestos que no faríem si no sabéssim que estem sols. Però, ai, en travessar la quarta paret... trampa i cartró. «Papapancho!», surto sense trobar el minut del pallasso. 7/10