A la Sala Parés de Barcelona (c/ Petritxol, 5), Perico Pastor exposa les darreres obres, moltes de les quals creades pensant en aquest espai diàfan. S'hi pot veure un conjunt excepcional de temàtica i format divers, remarcables díptics de teles de gran format que situades una sota de l’altra es complementen en una idea. L'autor es pregunta si la seva obra romandrà —‘flotarà’, diu—, en el temps o s’oblidarà com les obres de tants i tants artistes plàstics. Confessa que es lleva cada dia amb ganes de fer noves creacions, però es planteja la continuïtat, sempre lligada a la motivació. Explica que si un matí es pregunta «¿per què faig el que faig?», i no troba resposta, deixarà de pintar.
Entenc el plantejament del jo creador, tot i que en la motivació personal hi hagi molts elements en joc. Crec que hi falta la pregunta «¿per a qui ho faig?», ja que la motivació del creador es manté sempre que vagi trobant receptors del seu discurs cultural. I, per trobar-los, cal difondre l'obra pels canals on es troben els que la poden valorar i acollir. Mentrestant, en un context cultural mutable, fer prediccions de futur equival a entendre's, nel mezzo del camin della nostra vita, amb les muses de la nostra particular humana comèdia.