17 de desembre 2015

BLAVA APARENÇA, DE MARIA DOLORS VALLVERDÚ

Foto: © Carme Andrade

Si bé la memòria passa per diverses fases, 
va i ve, es dilueix en la vida quotidiana, 
de sobte apareix amb una nitidesa insospitada
M. DOLORS VALLVERDÚ, Blava aparença, 2015:18



He triat aquest fragment del llibre Blava aparença. 1936-1982 (Quorum llibres, 2015) que acaba de presentar en societat Maria Dolors Vallverdú, perquè la memòria de l'escola on vaig conèixer la poetessa m'ha aparegut de sobte amb 'una nitidesa insospitada.' 
El 1962, la M. Dolors tenia disset anys i en feia un que havia guanyat un accèssit al premi de poesia de la Selva del Camp. Jo en tenia deu i al Col·legi Guarque de Reus (antic Col·legi Cros), vaig aprendre a recitar un sonet de la Maria Dolors, amb l'entusiasme  del mestre, admirat senyor Pasqual Guarque, i les pacients sessions de repetició amb l'autora. Allí aprenia, sense ser-ne conscient, el gust per la llengua, per l'art i la força expressiva de la paraula. Però, en l'inici d'aquest fet, es va congriar el meu trauma poètic (vegeu-ne l'apunt).
L'autora fa referència al seu llibre d'algunes persones que la van guiar i encoratjar en els primers passos com a poeta. N'anomena uns quants —n'ha fet una tria, esclar—, com a reconeixement i homenatge. I aleshores és on es produeix l'error o la injustícia. ¿Quantes persones ens ajuden a fer-nos grans (també com a poetes!), quantes, posant-nos-ho difícil (produint-nos un trauma poètic), ens ajuden a fer emergir l'energia oculta per continuar endavant? En la meva biografia literària el mestre Pasqual Guarque i la poesia de la M. Dolors ocupen un dels meus primers, primeríssims records.

La llengua pragmàtica, clara, genuïna (hi trobaran demostratius com "aqueix", avui ja en desús, ben emprats), àgil i directa del pare, més lligada a seqüències narratives, té un bell acompanyament en la prosa poètica, delicada, florida i ben construïda de la filla, que fa èmfasi en la descripció de persones i d'ambients ("Era meravellós el so musical de l'aigua i el bellugueig constant dels seus reflexos..."). Encara més en estar organitzat el text de manera que les dues veus es van alternant i complementant, enraonant. La saviesa de les bísties i les roderes dels carros, l'escola memoritzadora de "los montes de España" però els llibres alliberadors de la biblioteca de casa, el "No ladre!" versus les primeres classes de català... i tantes altres coses i tants altres conceptes designats i adjecvtivats amb encert vivificador i evocador d'unes èpoques pretèrites que condicionaren, al cap i a la fi, el present.
BIEL FERRER
La incerta glòria de la Maria Dolors i del Tomàs Vallverdú.
Reus Digital, 15-12-2015


Figura femenina del món literari català i referència cultural de la seva ciutat bressol, Reus. Aquest desembre del 2015, a les vigílies de Nadal, es presenta a l'actualitat literària amb un llibre importantíssim, personal, íntim i alhora històric i polític. Un llibre allunyat de la poesia o dels relats habituals de l'autora però preny de respecte, d'elegancia i d'emoció. Un assaig ambiciós que ens commou i en ajuda a entendre (sense didactisme) qui som, d'on venim, i per què hem de portar ben alçats uns valors humanístics esencials. Una formidable "carta d'amor" al pare. Un pare educador i actor de la història de la llibertat.
MET BARRAN
Ressenya de Blava aparença 1936-1982
Blog Met Barran, 12-12-2015