Da Capo. Idea: Vol-Ras. Intèrprets: Joan Segalés i Joan Faneca. Teatre Poliorama, Barcelona |
Vol-Ras abaixa el teló definitivament amb l'obra Da Capo. Joan Segalés i Joan Faneca porten trenta-cinc anys actuant en escenaris de tot el món, s'emporten l'experiència de tres-mil quatre-centes representacions sense paraules, compartides per un milió d'espectadors.
Da capo és/ha estat més Vol-Ras que mai, esplèndits els dos intèrprets, gags narratius ben arrodonits, com sempre. Però al Teatre Romea, la nit de la darrera funció, hi surava una atmosfera de tristesa. ¿Per què una companyia de l'energia de Vol-Ras es veu abocada a plegar? Als espais i als teatres de municipis mitjans i petits on actuaven Vol-Ras han desaparegut les programacions estables de teatre per a petites i mitjanes companyies. Ningú contracta Vol-Ras per formar part d'un programa de festa major. I, malgrat tot, les festes majors s'omplen d'actes. D'actes forans, allunyats de la tradició d'aquí. Concerts descontextualitzats que no sé qui ofereix a consells comarcals perquè rondin per pobles i ciutats. Bandejats de les gires, les companyies es queden sense els recursos que els serien naturals.
Aquesta darrera obra parla del teatre, dels tècnics que treballen entre bambalines i darrere dels decorats i fan possible que els intèrprets recullin els aplaudiments. Els intèrpres acaben plorant, plors de pallasso. Però aquesta vegada en els creiem perquè sabem que no són llàgrimes de cocodril. Gràcies, Vol-Ras per tot el que ens heu donat.
Da capo és/ha estat més Vol-Ras que mai, esplèndits els dos intèrprets, gags narratius ben arrodonits, com sempre. Però al Teatre Romea, la nit de la darrera funció, hi surava una atmosfera de tristesa. ¿Per què una companyia de l'energia de Vol-Ras es veu abocada a plegar? Als espais i als teatres de municipis mitjans i petits on actuaven Vol-Ras han desaparegut les programacions estables de teatre per a petites i mitjanes companyies. Ningú contracta Vol-Ras per formar part d'un programa de festa major. I, malgrat tot, les festes majors s'omplen d'actes. D'actes forans, allunyats de la tradició d'aquí. Concerts descontextualitzats que no sé qui ofereix a consells comarcals perquè rondin per pobles i ciutats. Bandejats de les gires, les companyies es queden sense els recursos que els serien naturals.
Aquesta darrera obra parla del teatre, dels tècnics que treballen entre bambalines i darrere dels decorats i fan possible que els intèrprets recullin els aplaudiments. Els intèrpres acaben plorant, plors de pallasso. Però aquesta vegada en els creiem perquè sabem que no són llàgrimes de cocodril. Gràcies, Vol-Ras per tot el que ens heu donat.
De capo es va estrenar a Saragossa el 2013. Encara es representarà a:
Benicarló (27 desembre), Alcoi (22 gener),Utebo (23 gener),
Almussafes (24 gener) i a l'Hospitalet de Llobregat (6 febrer)