 |
| Absurds i singulars. Autor: Alan Ayckbourn. Trad.: Lluïsa Mallol Direcció: Joan Peris. Teatre Borràs, Barcelona |
Tres nadals a l'anglesa, a Absurds i singulars, adaptada i traduïda per Lluïsa Mallol. Recordem, encara, la versió del 1992 , que la directora Tamzin Townsend, va titular Bones festes. L'obra explica l'evolució econòmica de tres parelles. L'ascensió en l'escala social d'una i el declivi de les altres dues. S'hi posa en evidència que cadascú surt d'on surt i els membres de la parella en ascensió vénen de molt avall i, per arrecerar-se a les altres, no se'ls acut res més que adobar-los els desguassos embussats o netejar-los el forn a fons. En aquesta versió, la majoria d'intèrprets (Eduard Farelo, Maria Lanau, Lluïsa Mallol, Marta Millà, Pere Ponce i Toni Sevilla) estan molt avesats a la comèdia de portes que s'obren i es tanquen i resolen els gags amb gràcia. Hi ha, al meu entendre, poca distància formal en el to amb què expressen la ironia, entre els que —suposadament— pertanyen a una classe social alta i el nivell d'entomar-les de la parella obsessionada per escalar posicions. Caldria haver aprofundit més en el matís, però tot i així és una comèdia d'aquelles que manté l'actitud vigilant de l'espectador perquè sap més coses que no pas els propis protagonistes i això fa que les gairebé dues hores passin en un dir Jesús (rient). 8/10