06 de desembre 2015

'TEMPS DE PENYORA', UN POEMA D'ALT VOLTATGE

Pinyons de la Vinyeta. Foto: © Paüls
Un poema [Juliol] d'alt voltatge on la paraula dolça i fins i tot de subtil ironia d'altres poemes, aquí es transforma en mirall cru i descarnat d'una terra que pateix, amb la imatge del pi podrit, però també amb la de l'esperança del pi jove, diu Carme Andrade, a l'article Temps de penyora, de Lena Paüls  (Blog «La casa del racó», 12.11.2015)

Un pi podrit amb tres branques, les arrels mig descalces,
i l'esperança mesurada en un pi jove, que no acaba de fer-se.
Si només fos la pluja àcida..., però viu també
amb l'amenaça permanent dels cans salvatges
que en xuclen de nit la saba.
¿Quantes muntanyes s'abaten amb morterades?
La terra insultada,
injectada de suc tèrbol a l'espinada,
mestressa del dolor que vindrà,
la inquietud de la por, surant en la veu del clan.
Un viatge a l'interior de la memòria,
ombres i llum en un espai de formes,
els melons esclafats podrint-se al ras
i tu escrivint sempre el mateix llibre,
en fila índia per voreres de carrers costeruts.
De nit, fanalets, lluernes, cuques de llum
l'amor tothora en remull per continuar navegant.
LENA PAÜLS, 'Juliol', de Temps de penyora


Decarregueu aquí el poemari 
https://sites.google.com/site/lenapauls/temps-de-penyora