Il·lustració de © Cori Torroja Marsal per a la prosa poètica Notes al peu, de Lena Paüls, 2011
El dia de Sant Jordi, vaig publicar Notes al peu, una prosa poètica inèdita que l'artista reusenca Cori Torroja va interpretar en imatges.
Quan vaig escriure el post Cori Torroja Marsal, perfum gravat vaig adonar-me d'un aspecte que em va fascinar i és que les obres d'aquesta pintora i gravadora parteixen de la lectura emocional del paisatge natural. Amb l'art, n'explica els volums i les coreografies, en capta el pas del temps que modifica imperceptible però implacable les persones i l'entorn.
En fer-li la proposta d'il·lustrar un text meu, s'hi va apuntar entusiasta. Li vaig enviar tres petites peces i va triar Notes al peu perquè segons es preguntava en un correu "¿qui no ha escrit el nom de la persona estimada a la sorra de la platja i no ha deixat missatges ocults en llocs secrets?"
A la Cori li agrada "remenar dintre d’un text i buscar-hi sentits, paral·lelismes, jocs de paraules i missatges amagats." Diu que es va enamorar d'aquesta prosa per les paraules i per les imatges que van sorgir de la pròpia lectura. "Notes al peu em desafiava, tota oberta de conceptes, de paraules, de sentiments"
N'ha fet una plasmació subtil, sensual, de traç lliure, sense embolcalls perquè, segons ella: "Un text tan potent de contingut no necessita cap ornamentació. Vaig complementar un esbós dibuixat a mà alçada que desprès vaig acolorir parcialment i intencionadament amb un programa informàtic. Vaig barrejar allò tradicional amb allò tecnològic per aconseguir una imatge més actualitzada i que transmetés més força i intensitat a les línies, ja que aquesta il·lustració està pensada per ser visualitzada a través de l'ordinador."
En fer-li la proposta d'il·lustrar un text meu, s'hi va apuntar entusiasta. Li vaig enviar tres petites peces i va triar Notes al peu perquè segons es preguntava en un correu "¿qui no ha escrit el nom de la persona estimada a la sorra de la platja i no ha deixat missatges ocults en llocs secrets?"
A la Cori li agrada "remenar dintre d’un text i buscar-hi sentits, paral·lelismes, jocs de paraules i missatges amagats." Diu que es va enamorar d'aquesta prosa per les paraules i per les imatges que van sorgir de la pròpia lectura. "Notes al peu em desafiava, tota oberta de conceptes, de paraules, de sentiments"
N'ha fet una plasmació subtil, sensual, de traç lliure, sense embolcalls perquè, segons ella: "Un text tan potent de contingut no necessita cap ornamentació. Vaig complementar un esbós dibuixat a mà alçada que desprès vaig acolorir parcialment i intencionadament amb un programa informàtic. Vaig barrejar allò tradicional amb allò tecnològic per aconseguir una imatge més actualitzada i que transmetés més força i intensitat a les línies, ja que aquesta il·lustració està pensada per ser visualitzada a través de l'ordinador."
Per reflectir la qüestió del temps,
situo la protagonista en primer terme (present)
i una mica d’esquena a l'espectador
amb la mirada a la platja
(a l’infinit i/o al futur),
(a l’infinit i/o al futur),
on les línies serpentejants marquen
els altibaixos de la vida, i sobre l’arena,
el nom de l'ésser estimat escrit en vermell,
el color de la passió i del desig.
CORI TORROJA MARSAL, 2011