«Els dies de dimarts i dimecres sant, a Duesaigües i als pobles de la rodalia, amb tot un ritual, es coïen els típics bunyols, i en altres llocs les aurelletes. El dia abans de la cocció, l’amo de la casa s’entretenia a tallar unes canyetes llargues i acabades amb punta per a punxar i girar els bunyols. Per a fer la pasta, s’utilitza farina, llevat, sucre, ous, matafaluga i saliandria i un rajolí d’anís. Es pasta bé la massa i es deixa reposar en un ribell prop de la llar, ben tapat perquè fermenti; quan la pasta es troba al seu punt, manquen dues o millor tres persones per a la seva realització. Amb la llar ben encesa, es posa una cassola gran de terrissa plena d’oli a la llar, fins que aquest és ben calent; llavors, la mestressa de la casa i una ajudanta s’acomoden a prop de la llar amb un drap blanc sobre el genoll per anar estirant la pasta, sense esqueixarla, fins a fer-la ben prima i gran, com una fulla de col, i la tiren a la casola. La persona encarregada de les canyes i la casola ha de ser prou destra per a anar-les girant i tombant i que li quedin totes ben planes, posant-les, un cop cuites, dins d’una panera, ensucrant-los generosament. Algunes cases en fan dues o tres paneres grans plenes. Les famílies amigues se'n fan present i s’acostuma a menjar-los durant la Setmana Santa, junt amb el típic menjar blanc.»