LA FARIGOLA

Farigola florida al jardí de llicorella.
Foto: © Paüls

El timó o la farigola (Thymus vulgaris) es troba en el període de màxima floració per Setmana Santa. La tradició diu que la farigola s'ha d'anar a collir durant aquesta primera lluna plena de primavera perquè així no perd la flor i té més virtuts. El refranyer popular ho recull així:

La farigola que es cull en Dijous Sant es conserva sempre fresca.
Divendres Sant anem a collir farigola al camp.

És una mata poc exigent, que creix en tota mena de terrenys assolellats, com ara el nostre jardí de llicorella.  Presa en infusió o en aplicació local, segons els casos, l'apreciem per la gran quantitat de propietats medicinals: és antisèptica, antibacteriana, expectorant, antiespasmòdica, diürètica. Facilita la digestió i activa la circulació i el sistema nerviós. S'utilitza com a estimulant digestiu per afavorir la gana, com a tònic i revitalitzant general —en especial dels cabells— i també per a combatre el mal alè i altres infeccions de la boca. El refranyer també recull alguna d'aquestes aplicacions terapèutiques:

Per a la gola, farigola.
Si et fa mal el païdor, farigola és el millor.

Les fulles verdes desprenen una aroma intensa. L'essència de farigola s'empra en perfumeria i productes d'higiene corporal, per a perfumar la casa, com a condiment alimentari. Fins i tot en trobem en gelateria artesanal. Però, sobretot, ¿qui pot oblidar el perfum i el gust d'una sopa de farigola?