Els petits Sam i Ren s'han fet famosos a la xarxa. La difusió d'un vídeo casolà amb els dos bessons a la cuina de casa "dialogant", ha comportat molts comentaris, la majoria dels quals en el sentit que els dos infants es comuniquen tot respectant el torn de parla. Possiblement, per l'edat que tenen, no són conscient de la presència diferenciada de l'altre i actuen com a mirall d'un mateix. Sigui com sigui, aquests nens han fet tanta gràcia que a youtube s'hi han penjat molts vídeos d'adults que els parodien.
Fem una radiografia de com es comuniquen. El de la dreta aixeca el peu dret, sense mitjó, i podem traduir el seu so oclusiu dental, "tatatata-tata-tata" si fa no fa: "Mira què tinc jo i com ho bellugo". L'altre respon amb el mateix gest, amb el peu dret també, però amb to de pregunta: "tatatatatatatata-tatatata-ta?" El suposat diàleg continua amb gestos d'espatlla i rialles. L'infant de l'esquerra continua preguntant. El de la dreta afirma sempre. Es comporta, però, més insegur: no deixa en cap moment la barra del congelador i l'altre bessò el va fent recular. De sobte, fa un gest no previst: estira un braç i el de l'esquerra es tira enrere, sorprès. Però, respon ràpidament amb el braç ben allargat fent anar la mà a la cara del germà, el de la dreta es protegeix, però torna a aixecar el cap i se'l mira rient i sembla donar-li un raig de cops de puny i fa el gest d'enfilar-se a la barra. L'altre fa una flexió gimnàstica i continua la diversió. Sempre han respectat, no només el torn de parla, sinó també la distància de cortesia i, quan han invadit l'espai de bombolla de l'altre, ho han fet com un joc i amb cleques. El filòsof Jean-Jacques Rouseau hi hauria de dir alguna cosa. I el pedagog Jean Piaget, també, és clar.