Tatuant les ciutats

Grafit en una casa okupada, carrer comte d'Urgell, cantonada Floridablanca. Foto: Paüls©, 2009

Grafiters i plantillers somien convertir la ciutat en un mosaic. Són artistes artesanals que tatuen la ciutat amb tècniques i formats diversos. Si no existissin, les ciutats serien més grises. N'hi ha de compromesos amb l'art i el civisme i n'hi ha que no. Tenen el sentit de l'art i/o tenen objeccions a fer al món i saben com projectar-ho. Però hi ha un problema: el suport sobre el qual pintar. Per això cal pactar-hi.

La majoria dels ajuntaments de ciutats mitjanes de Catalunya ja s'han posat les piles. Cedeixen murs als grafiters per tal que hi pintin i n'organitzen pintades amb totes les facilitats. D'altra banda, hi ha galeries d'art que n'exposen obres. Segurament que molts artistes del grafit s'exclouen d'aquests projectes perquè deuen pensar que són iniciatives per domesticar-los. Però, les energies artístiques es van canalitzant cada cop més i, sovint amb la iniciativa dels propis grafiters. Per exemple, pels voltants del Mercat de Sant Antoni, quan els botiguers han plegat, s'hi pot veure una esplèndida exposició de pintures fetes sobre les persianes metàl·liques. El compromís a tres bandes dels ajuntaments, dels botiguers i dels artistes del grafit només pot donar satisfaccions.

Deu anys de Bit de Cultura

Deu anys de xarxa. L'Associació Cultural Escornalbou hi és present amb diversos projectes, el més remarcable dels quals és el grup de revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Estiraboli» i «Vinyeta literària». El grup ha estat nominat pel jurat del Premi Lletra convocat per la Fundació Prudenci Bertrana i el portal Lletra de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per destacar la millor pàgina web realitzada arreu del món i en qualsevol llengua per mostrar o promocionar la literatura catalana a Internet.

El domini que engloba aquestes revistes digitals i altres monogràfics d'informació cultural és un dels pioners en l'àmbit digital. Avui supera l'edició número 3000. En aquests deu anys, d'edició ininterrompuda, el domini ha augmentat progressivament les visites. Segons les últimes dades estadístiques del servidor, (31.XII.2009), el domini compta amb una audiència acumulada de 4.222.643 visitants i 14.483.909 consultes de pàgines. Actualment, té una mitjana diària de 8.381'2 visites de pàgines (6'3 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana d'12 minuts 32 segons per visita). Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, de 143 països més.

El terra innivat

"El terra encara està innivat", ha dit Toni Nadal, meteoròleg de TV3, avui, al TNmigdia. Pel context, hem entès que el terra encara estava cobert de neu. Així, doncs, afegirem "innivar" a la col·lecció lexicològica que va iniciar l'equip de meteoròlegs de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, seguint el mestratge d'Alfred Rodríguez Picó, primer meteoròleg nacional que ha emprat la termilogia popular i precisa.

En l'actualitat, són del domini públic paraules que els meteoròlegs han revifat o han introduït de nou amb bones dosis de pedagogia, com anticicló, calamarsa, isòbares, satèl·lit meteosat, boira gebradora, xafogor, cel enterenyinat, cel serè, temperatura mitjana, desglaç, glaçada negra, penell, ratxes o cops de vent, mestral, garbí, mitjorn, tramuntana, xaloc, ponent...

Aquests darrers dies, coincidint amb el temporal de vent i neu, n'hem sentit unes quantes, que remarco: aiguaneu, borralló / floc de neu / volva, caramells, borrufada (tempesta de vent i de neu), borrasca (vent fort acompanyat de pluja, neu o pedra) pobles aïllats, virga (núvol complementari en forma de vel o cortina format per gotes o cristalls de glaç que es precipiten i s'evaporen abans d'arribar a la superfície terrestre procedents del núvol sota el qual se situa.) I, també, innivar, és clar.

A la pàgina web del Servei Meteorològic de Catalunya trobem predicció actualitzada,
mapa d'avisos, mapa de vigilància i predicció municipal, de 8 dies. Cliqueu aquí:

Artistes insòlits

Daniel Monedero. Artistes insòlits. Traducció de Josep Subirats. Il·lustracions d'Óscar T. Pérez. Col·lecció Àlbum Il·lustrat. Editorial La Galera. Barcelona, 2009. A partir de 10 anys.

En els catàlegs d'exposicions es mostren les obres dels artistes. En canvi, en aquest àlbum es mostren els artistes de les obres. Són artistes insòlits pel conjunt de seva obra que elaboren d'una forma obsessiva i aquest fet els marca la biografia. És un llibre d'edició acurada, l'estètica visual i tàctil del qual apreciaran els pares amb plaer, al mateix nivell dels textos imaginatius i de la interpretació gràfica dels personatges biografiats, amb caricatures avantguardistes situats en un entorn escenogràfic força narratiu.

L'anècdota que impulsa cada relat curt es desenvolupa amb l'estil precís d'una suposada crònica periodística. Però, en constrast amb el contingut enjogassat, en resulten unes biografies d'un realisme irònic, versemblant.
En aquest catàleg, hi trobem el pintor d'autoretrats que es mostra al costat de la seva obra, per tal que el públic en comprovi la semblança. El pintor de fum, que pinta allò fugisser i signa la pintura amb cendra. Llegiu el comentari complet aquí.

El porxo gelat

Fotos del porxo del Refugi de la Vinyeta, Dissabte, 9 de gener, 12 h, 3ºC. © Paüls, 2010

Fa sol. Els caramells de les teulades es van desfent gota a gota. No se sent ni una ànima. A les dotze del migdia el termòmetre marca 3ºC. La natura imposa el seu ritme. Les volves de neu d'aquesta nit han arribat també al porxo dutes per una borrufada. No se n'ha salvat ni aquest boix menut, que estava ben arraconat a la paret.
Un pit-roig ha deixat les petjades sobre la neu i fa un moment furgava, mig arrupit, entre les rajoles. Quan se n'ha anat fent saltirons, portava alguna cosa al bec, potser un cuc o un dragó menut.
Vam posar al recer interior les begònies i una xeflera just arrelada. També nosaltres ens espavilem per resistir el temporal de neu, vent i fred: avui per esmorzar suquem talls de cóc en xocolata desfeta ben calenta.

Pla PROCICAT

Boscos del Castell d'Escornalbou. 16:15 h Al fons Santa Bàrbara. Foto: © Paüls, 2010

Llegeixo en una notícia de les 20:40h, al 3cat24, que a Barcelona "el consistori recorda als ciutadans que hi ha 94 contenidors de sal a la seva disposició per si calgués escampar-ne pel carrer." No en volíem saber d'altra! Si els ciutadans rellisquen a les voreres o el seu carrer és intransitable, que es posin les botes, que surtin de casa ben tapats, que lluitin contra el vent, que s'arribin a —vés a saber on— a buscar uns quants quilos de sal i que l'escampin.

Per sort, la Generalitat de Catalunya acaba d'activar el pla PROCICAT, pel risc de forts vents. Al Priorat hi ha quinze pobles que no tenen llum des de fa 24 hores. Al Baix Camp, aquesta nit, els cops de vent poden arribar a 90 Km/h. Han passat les màquines llevaneus per la carretera, però tot i així es recomana evitar d'utilitzar el vehicle privat pel risc de trobar-se amb plaques de gel. Esperem que no hàgim d'anar d'un poble a l'altre a buscar sal per escampar-la. Esperem que el pla PROCICAT no sigui paper mullat (de neu).

La Vinyeta sota zero

Refugi de la Vinyeta, 14:30 h, -3ºC. Els flocs de neu s'han anat

dipositant sobre el forrellat d'un porticó.

Refugi de la Vinyeta, 16 h, -5º C. Caramells d'una teulada.

Un pam de neu

"El camp semblava una mà llisa que no s'acabava mai. De la neu, feia l'efecte que els troncs dels arbres s'alçaven enlaire com braços estesos, nus, com crits ofegats. Pere Gabriel va pensar que si aquell dia caiguessin bombes sobre el tou de neu, s'hi quedarien clavades sense esclatar, com si haguessin anat a parar damunt d'un matalàs farcit de plomes. Sobre el camp de neu no es veia cap trepitjada. Només les seves, les que deixaven enrere, com un rastre per no perdre's en la blancor."

Els silencis de la Boca de la Mina, Andreu Sotorra (Cruïlla, 2007)

Duesaigües, 12 h del migdia, -6º C. Neu sobre els ametllers del jardí de llicorella, al Refugi de la Vinyeta.

"Hivern de molta gelada, molta fruita assegurada."