 |
| L'arquitecte [L'inconnu de la Grande Arche] Direcció: Stéphane Demoustier França, 2025 |
L'expressió "L'home desconegut de la Grande Arche" fa referència a l'arquitecte danès Johan Otto von Spreckelsen (1929-1987), que va guanyar el concurs internacional convocat per François Mitterrand el 1983 per dissenyar l'icònic monument de La Défense a París. La pel·lícula de la construcció de l'Arc de la Défense o Grande Arche és una interesant lliçó d'història, sense ser pròpiament un documental.
El govern francès, amb Mittterrand al capdavant, va convocar el concurs d'arquitectura més ambiciós del moment: Un monument per allargar l'Eix històric de París que va del Museu del Louvre passant
per l'obelisc de la place de la Concorde i l'Arc de Triomf. Visible a través de l'Arc de Triomf, des dels Jardins de les Teuleries.
Cobejat
pels grans estudis —s'hi van presentar 484 projectes anònims arribats
d'arreu del món—, el guanyador va ser, sorprenentment, Johan Otto von
Spreckelsen, un professor d'arquitectura danès que fins aleshores només
havia construït casa seva i tres petites capelles. De sobte aquest
arquitecte es va trobar al capdavant d'un projecte colossal i ben aviat
es va adonar que preservar la seva visió no seria fàcil. Va començar aleshores el veritable pols entre l'art i el poder.
L'arquitecte
Spreckelsen va morir el 1987, va succeir-lo l'arquitecte Paul Andreu
que va garantir l'acabament de l'Arc tal com l'havia projectat
l'arquitecte danès. L'Arc de la Défense va ser inaugurat el juliol de 1989, any del bicentenari de la Revolució Francesa i en ocasió de la cimera del G-7.
L'Arc de la Défense és un cub buidat al centre de 112 m de longitud, 106,9 m d'ample, per a una alçada de 112 m. Sobre les seves cares exteriors, l'Arc està recobert de plaques de vidre de 5 cm de gruix, tractades especialment per impedir qualsevol deformació òptica i resistir vents de gran potència. Els altres paraments són recoberts de plaques de marbre blanc de Carrara i de granit gris. Muntat sobre 12 pilars posats sobre gats hidràulics per permetre de suportar el subsòl fràgil la seva massa de 300.000 tones.