 |
Primera llei de Newton. Autora: Eu Manzanares. Direcció: Nelson Valente. La Villarroel |
Eu Manzanares (Santa Coloma de Gramenet, 1985) ha escrit una comèdia
seriosament enfocada cap a l'ensenyament. ¿Quin és el sentit de
l'escola? Ensenyar què i per a què? ¿Facilitar camins per
desenvolupar-se a la vida? L'adolescent Izan (a càrrec de l'actor Max
Vilarrasa, excepcional) no aconseguirà per mèrits propis aprovar el
Graduat Escolar, però el necessita per fitxar per un club de futbol. De
futbol, sí que en sap —un altre Lamine Yamal, a la vista— i la seva
mare (a càrrec de Sara Diego, enèrgica, magnífica) confia que el noi
traurà la família de la misèria. S'enfronta amb la direcció de
l'institut perquè li facilitin, tant sí com no, un certificat que li
obrirà el camí de l'èxit. ¿I el claustre què hi diu? La directora (a
càrrec de l'actriu Anna Sahun, el rigor expositiu), la professora de
llengua més veterana (Rosa Gàmiz, la versemblança) i el professor de
ciències novell (Dafnis Balduz, la precisió) debaten l'assumpte. La institució escolar ha de facilitar oportunitats. N'ha estat fins i tot
premiada per haver-ho aconseguit i, precisament ara, coincideix que una
influencer (Lua Amat, l'esverament ben resolt) n'enregistra un
reportatge. En el cas de facilitar un aprovat a l'Izan es presenten
dilemes ben explícits. ¿Què hi perd l'escola? ¿Què hi guanya qui, si el
noi ha copiat uns treballs i no té gens d'interès a assistir a classe?
Diàlegs d'alt voltatge, reflexions pròpies del dia a dia a l'escola
catalana d'avui. L'esperança dipositada en la nova fornada de mestres
que recuperen l'escola activa i expliquen la primera Llei de Newton
amb una pilota reglamentària de futbol. I aconsegueixen que nois com
l'Izan l'entenguin: «Tot allò que es manté inalterable es pot accionar
si s'utilitza una força que ho remogui». I la vulguin aplicar per anar per
vida. Bravo! 9/10
Llegiu la crític d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY