|
«La Caixa». Mercat de Sant Antoni, Barcelona, 31-1-2019 |
Mig matí, cauen quatre gotes. Una parella de vells ha sortit a comprar el pa i a treure uns quants diners del caixer de «La Caixa». La seva oficina de tota la vida no és un "store", aquells espais on la clientela s'atura davant d'un faristol i hi fa cua fins que l'empleat no li destini una taula on fer la visita. No, aquesta oficina no és un "store", és un "business" que sempre està buit. En canvi, la clientela hem de fer cua als caixers de fora, als únics caixers que hi ha a l'oficina, adosats a la façana, a l'intempèrie. I avui, malgrat la pluja hi ha cua, com sempre.
«La Caixa» fa un any que no és una entitat d'estalvi catalana. I, ara, es va traient de sobre els petits estalviadors. No som rendibles, ja podem entomar la pluja.
Cap ferida no es cura sense el bàlsam del respecte.
HARUKI MURAKAMI, Balla, balla