L'escultor Jaume Plensa (Barcelona, 1955) exposa al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) una mostra que conté obres des de la dècada dels 80 fins ara.
Entrar al món de Jaume Plensa és una experiència sensorial —vista,
oïda, tacte i olfacte suggerit— plena de bellesa i poesia, expressada pel contingut i els materials treballats com el ferro fos, el polièster, la fibra de vidre, l'alabastre o la fusta.
El recorregut transcorre en el marc d'un diàleg entre les peces que
representen la figura humana i les obres abstractes.
Obres
meticulosament resoltes que plantegen preguntes, —com anuncia el signe
d'interrogació que obre la mostra— que generen intriga, incredulitat i
que inviten el visitant a fer un tempteig d'interpretació.
El contrast com a fil conductor del conjunt: peces grandiloqüents i peces diminutes com la gota d'aigua Rumor (1998) inspirada en un poema de Blake; escultures pesants, compactes i peces subtils, lleugeres.
Paraules, números, signes. Sons i silencis. Lletres metàl·liques en cortina, que dringuen en tocar-les, com Glückauf (2004), que conté el text original de la Declaració Universal dels Drets Humans, i lletres callades com a tatuatge d'escultures de mida humana a The Heart of Trees (2007).
Plemsa embolcalla els visitants amb referències populars, literàries, musicals, cintífiques i filosòfiques. Enciclopèdic, hipnòtic.
Exposició oberta fins al 22 d'abril.