Die 120 Tage von Sodom. Creació i direcció: Milo Rau.
Dramatúrgia: Stefan Bläske i Gwendolyne Melchinger.
Companyia Schauspielhaus Zürich i Theater Hora.
Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona
El director suís Milo Rau ha fet una versió teatral de la pel·lícula Salò o le 120 giornate di Sodoma (1975) de Pasolini, basada en la novel·la Les 120 journées de Sodome, ou l'École du libertinage, de Sade, que il·lustra violacions i rituals sàdics fins a la mort d'un grup de joves a les mans d'un govern feixista.
Milo Rau és conegut per la recerca sobre el límit d'allò que és suportable i representable a escena. En aquest cas, per a dur-la a terme, s'ha aliat amb el Theater Hora, una companyia que tematitza la discapacitat dels seus actors en muntatges aclamats arreu del món. La tesi és que els discapacitats tenen el mateix dret que la resta de persones a tenir un lloc a la societat, oposant-ho al fet que a Suïssa, el 2005, es va votar a favor de l'avortament si es detecta deficiència al fetus. Actualment un 90% dels embarasssos amb mal diagnòstic opten per l'avortament.
En el muntatge, Rau fa una demostració didàctica de la fantasia escenogràfica —del que se suggereix i del que realment es fa—, en el suposat rodatge d'una pel·lícula, però tot i així, m'han incomodat algunes accions cruels maquillades de reflexió i amparada en referents culturals, utilitzant la fragilitat de joves amb síndrome de Down. 8/10