Max Bckmann. Carnaval. Tríptic, 1943 |
Primer cap de setmana de cues de visitants a l'exposició Beckmann. Figures de l'exili, al CaixaForum Barcelona. Max Beckmann (Leipzig, 1884 - Nueva York, 1950) és un dels artistes alemanys més rellevants del segle XX. Exposició organitzada en col·laboració amb el Museo Nacional Thyssen-Bornemisza.
Autoretrat. Max Beckmann |
Max Beckmann Quappi de rosa, 1933 |
Després de la guerra es desenvolupa a Frankfurt, on obté una plaça de docent a l'escola d'art de la ciutat. Amb l'ascens del nazisme és expulsat de l'escola i no pot exposar les seves obres en públic. El 1937 els nazis el van assenyalar com a 'artista degenerat' que calia odiar, al costat de Paul Klee, Edward Munch, Max Ernst o Gustave Courbet. Abandona Alemanya i s'instal·la a Amsterdam on pinta en plenitud obres relacionades amb les cicatrius de l'exili, que aquí s'han agrupat en quatre epígrafs:
a) Màscares, centrada en l'experiència de pèrdua d'identitat que s'associa a la condició d'exiliat.
b) Babilònica elècrica, centrada en el vertigen de la ciutat moderna com a capital de l'exili.
c) El llarg adéu, centrada en l'equivalència entre exili i mort.d) El mar, metàfora de l'infinit, la seva seducció i el seu estranyament.
Max Bckmann. Els argonautes Tríptic, 1950 |
Exposició oberta fins al 26 de maig