23 de febrer 2019

'BECKMANN. FIGURES DE L'EXILI' AL CAIXAFORUM

Max Bckmann. Carnaval. Tríptic, 1943
Primer cap de setmana de cues de visitants a l'exposició Beckmann. Figures de l'exili, al CaixaForum Barcelona. Max Beckmann (Leipzig, 1884 - Nueva York, 1950) és un dels artistes alemanys més rellevants del segle XX. Exposició organitzada en col·laboració amb el Museo Nacional Thyssen-Bornemisza.
Autoretrat. Max Beckmann
La trajectòria vital i creativa de Beckmann comprèn els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial, un període que es desenvolupa a Berlín. Els seus primers quadres mostren la influència dels impressionistes. Aquests primers passos es van veure frenats per la guerra, on va fer d'infermer.


Max Beckmann
 Quappi de rosa, 1933
Després de la guerra es desenvolupa a Frankfurt, on obté una plaça de docent a l'escola d'art de la ciutat. Amb l'ascens del nazisme és expulsat de l'escola i no pot exposar les seves obres en públic. El 1937 els nazis el van assenyalar com a 'artista degenerat' que calia odiar, al costat de Paul Klee, Edward Munch, Max Ernst o Gustave Courbet. Abandona Alemanya i s'instal·la a Amsterdam on pinta en plenitud obres relacionades amb les cicatrius de l'exili, que aquí s'han agrupat en quatre epígrafs:
a) Màscares, centrada en l'experiència de pèrdua d'identitat que s'associa a la condició d'exiliat.
b) Babilònica elècrica, centrada en el vertigen de la ciutat moderna com a capital de l'exili.
c) El llarg adéu, centrada en l'equivalència  entre exili i mort.
d) El mar, metàfora de l'infinit, la seva seducció i el seu estranyament.

Max Bckmann. Els argonautes Tríptic, 1950
El 1947 es trasllada a Washington i ensenya a la University de Saint Louis. Mor a Nova York el 1950, d'un infart, el mateix dia que va  fer les darreres pinzellades al tríptic de gran format Els argonautes, sense haver pogut tornar a Alemanya.

Exposició oberta fins al 26 de maig