 |
| Still Life. Creació de Ricci/Forte. Direcció: Stefano Ricci Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona |
Després de Macadamia Nut Brittle, avui hem tornat a ser espectadors privilegiats de la Companyia Ricci/Forte, ara, d'Still Life. Dic privilegiats perquè tant un espectacle com l'altre només han estat dos dies en cartellera a Barcelona. Aquesta natura morta tracta de l'assetjament per homofòbia, explicant el cas real d'un noi de quinze anys que en va patir i es va suïcidar a Roma. Al fons de l'escenari una filera d'espelmes enceses com a record de tots els adolescents que n'han estat víctimes i que surten en una projecció amb noms i cognoms. I comença l'espectacle en format de conferència, després evoluciona amb dansa i performance per relatar amb gestualitat i paraules 'una massacre a cinc veus per una víctima'. Still Life és un treball reeixit tant per que fa a l'expressivitat com pel contingut, amb algunes accions que passen per ser valentes i, al meu entendre, la realitat de la notícia televisada les serveix amb la crueldat que aquí ens podríem estalviar de reproduir. Els espectadors som invitats a convertir-vos en protagonistes, sisplau per força. En sortim petonejats i amb la roba completament empastifada de plomes, un record que ens emportem a casa i qui sap com ens el traurem de sobre. Vetllada inoblidable. 8/10