SANT BLAI, A TRES...

Blaiets. Foto: Cotó de sucre

Sant Blai era un metge i bisbe turc del segle III, venerat per diverses confessions cristianes. Es diu que va salvar la vida d'una criatura que s'havia escanyat amb una espina de peix, per això és considera l'advocat del mal de coll: "Sant Blai gloriós, lleva'm la tos."

Avui he parlat, per separat, amb la meva mare i amb la Montse G. de Duesaigües. Ni l'una ni l'altra són "de missa", i totes dues em donen els mateixos referents de la tradicció benefactora de Sant Blai. En trec la conclusió que hi ha la creença popular que qualsevol cosa de menjar que es beneeixi avui cura. La Montse G. diu que es pot portar a beneir fruita, nous, figues seques, un tall de cóc ràpid, unes magdalenes, uns pastissets. La meva mare ha afegit unes panses a la llista. I, és clar, blaiets. Les dues coincideixen en la forma: "són galetes allargades que porten el santet dibuixat i curen el mal de gola."
L'Antònia Tost, una veïna de la casa on vaig néixer, ens portava pomes beneïdes per sant Blai. La padrina Munda les posava a l'armari de la roba i les anava vigilant, sense tocar-les gaire per no macar-les. Es tractava que s'anessin arrugant, mentre perfumaven els llençols.
Prenc nota d'un detall exquisit que tant la Montse G. com la meva mare han descrit amb fruïció: cal anar a beneir les menges posades en una plàtera o amb un cistellet amb ansa, tapades amb un mocador brodat i/o amb puntes. "Ben planxadet!" Un refinament a l'abast de tothom.

Vegeu aquí la recepta dels blaiets
segons la Cori i la Mercè al blog «Cotó de sucre»