 |
| La Peggy Pickit veu la cara de Déu. Autor: Roland Schimmelpfennig. Traducció: Anna Soler. Direcció: Moisès Maicas. El Maldà, Barcelona |
La Peggy Pickit veu la cara de Déu es va estrenar a Berlín el 2010. Podria centrar l'acció en un pis confortable de qualsevol ciutat europea. De Barcelona, per exemple. Els quatre personatges havien estudiat junts medicina i s'hi dediquen. Una de les parelles treballa aquí i ha tingut una filla, que eviten presentar als visitants. La parella visitant torna, cametes ajudeu-me, d'una etapa de voluntariat de metges sense fronteres a l'Àfrica. No tenen fills, però han abandonat allà una nena malalta de la qual es responsabilitzaven i rebien ajuda humanitària de la parella d'aquí. Tot façana. Les dues criatures absents són la metàfora del conflicte contemporani. ¿Qui decideix el seu futur? Les petites Anni i Kathie es represententen a escena per mitjà de dues nines, una d'artesanal africana, i una altra d'industrial occidental. Víctimes de totes les bufetades. 8/10