 |
| La mare. Autor: Florian Zeller. Traducció: Ernest Riera Direcció: Andrés Lima. La Villarroel, Barcelona |
La mare que ha creat el dramaturg Florian Zeller (París, 1979) és una dona malalta. Es podria haver enfosat en una depressió a causa de la síndrome del 'niu buit' o bé per qualsevol altre detonant. En el seu deliri, considera tancat el seu cicle vital, però tot i així no s'està de fer xantatge emocional al marit i sobretot al fill amb qui manté un vincle malaltisament protector. ¿Amb quins recursos dramàtics es desenvolupa La mare? En primer lloc, per mitjà de la interpretació de la protagonista (Emma Vilarasau, el matís il·lustratiu) i el text repetit en cercle obsessiu d'escenes, en l'ambient reclòs entre dos finestrals tancats, en l'absència de claror per fer evident el pou d'angoixa on està submergida la protagonista o bé il·luminant les poques estones que —suposadament— s'adreça al fill (Òscar Castellví, versemblant), al marit (Pep Pla, eficaç sempre), a la parella del fill (Ester Cort, brillant).
La temporada passada vam veure al Teatre Romea «El pare», interpretada per Héctor Alterio, on Zeller explorava els entramats degeneratius de la malaltia d'alzheimer. Com en La mare que hem vist ara a La Villarroel, el protagonista navegava en un mar de desconcert. El missatge ens arriba nítid en els dos casos, hi contribueixen el talent interpretatiu dels dos intèrprets i una bona direcció. Bravo! 9/10