 |
| Jane Eyre. Adaptació d'Anna Maria Ricart, a partir de la novel·la de Charlotte Brontë. Música original: Clara Peya Direcció: Carme Portaceli. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona |
Vaig llegir Jane Eyre, de Charlotte Brontë, en la traducció que M. Dolors Ventós va fer per a Edicions Proa el 1996. Em va quedar un bon regust, per l'alè autobiogràfic de l'autora, per l'atmosfera victoriana i pel contast entre el patiment i la superació constant de la protagonista, amb un final feliç, potser massa.
L'enamorat Edward Rochester diu de la Jane que és una fada. I, és que de fet, aquesta novel·la romàntica és un conte de fades per a adults. Una noia òrfena, recollida per una tia que l'odia, tancada en un orfenat, institutriu i escàpola quan descobreix... etc. es converteix en una dona rica, que es casa amb l'home que estima.
Després de diverses adaptacions al cinema, ara s'hi encara la directora teatral Carme Portacelli i la resol en un espectacle d'excel·lent factura i, alhora, amb la suficient força i delicadesa perquè arribin als espectadors l'angoixa i els sentiments que s'hi debaten. Els intèrprets brillen en el mesuradísim to dels soliloquis i en la coreografia. En primer lloc, l'actriu Ariadna Gil (Jane Eyre) fent tàndem amb un esplèndid Abel Folk (Edward Rochester), junts modelen els matisos de la fragilitat de cada personatge. Els altres cinc intèrprets es posen a la pell d'una vintena de personatges. Un mèrit, perquè pràcticament no es canvien de vestit. Subratllats musicals en directe, creats i interpretats per Clara Peya. Dues hores de teatre electritzant que clava els espectadors a les butaques. 9/10