 |
| Foto de la sèrie «El silenci» amb joia de Coral Vicent. ©Maite Torres |
 |
| Autoretrat ©Maite Torres |
He tingut el privilegi de ser protagonista d'una sessió fotogràfica a càrrec de Maite Torres (Reus, 1973), fotògrafa de mirada profunda i tendra, a qui coneixia només d'una entrevista, concedida a partir d'una amistat comuna. I, malgrat tot, ha aconseguit una connexió emotiva i distesa que m'ha fet oblidar que em seguia darrere d'una càmera, tal com deuen fer, suposo, els grans fotògrafs.
Maite Torres té, encara, poca obra per mostrar, però és d'una calidesa i d'una qualitat admirables. S'esforça a aconseguir trobar l'essència de les coses i ha escollit la fotografia per fer-ne abstracció i crear una realitat paral·lela. Cercadora de paraules que li parlin de la veritat, no permet que se li vegin les costures del seu personalísim poliedre, que reserva en una gelosa intimitat. Es deixa estimar i estima l'autenticitat en les persones amb qui tracta. Honesta i forta davant els revessos, ha hagut de prendre decisions radicals per seguir endavant, però a vegades també s'ha deixat portar pels esdeveniments, perquè «una cosa i l'altra formen part del compromís amb la vida».
 |
| Fotos de la sèrie «Cabaret». ©Maite Torres |
L'altra passió seva és el cinema. Es commou amb el record de qui l'acompanyava la darrera vegada que va veure Rebecca, d'Alfred Hitchock, protagonitzada per Joane Fontaine i Laurence Olivier. No és d'estranyar, doncs, que del seu estil destaqui una atmosfera cinematogràfica i el tema que relaciona els seus treballs és, com en el cinema, l'evasió de la realitat. O, tal com diu, «la creació d'una altra realitat», que defineix la seva manera de treballar.
 |
| Fotos de la sèrie «El síndrome de Norma Desmon». ©Maite Torres |
Aquesta reusenca de pare extremeny i de mare basca, diu que busca «la part oculta de les persones» que retrata. En el seu currículum d'estudis fotogràfics, compta el curs de càmara analògica seguit a Gris Art de Barcelona; el curs de fotografia publicitaria a CEV, Escola Superior de Comunicació, Imatge i So, de Barcelona, i el cicle superior de Fotografia a l'Escola d'Art de Tarragona. Confessa que sempre està aprenent noves formes d'expressar-se, tot i que ja imprimeix el segell personal tant en fotos per a publicitat o de tipus comercial —vegeu la sèrie de joies, El silenci—, com en el projecte final de carrera a l'Escola d'Art de Tarragona, basat en El Crepúsculo de los Dioses de Billy Wilder,1950 —vegeu la sèrie El síndrome de Norma Desmon.
 |
| Fotos de la sèrie «El silenci», amb joies de Coral Vicent. ©Maite Torres |
Reconeix el mestratge de tres professors excepcionals que li han aportat una nova visió de l'art fotogràfic: «Anton Gurí em va obrir el camí de la fantasia i a veure en allò ordinari coses extraordinàries; Rufino Mesa em va obrir el camí per expresar l'emoció i fer un viatge a l'interior de mi mateixa per tal d'expressar tot allò que realment vull captar amb una imatge. I, finalment, Francesc Perramón, una persona amb una sensibilitat artística i una cultura fotogràfica excepcionals, em va donar l'oportunitat de conèixer els grans mestres de la fotografia, que ara tinc com a referents indispensables».
La inquietud d'aprendre portarà Maite Torres a estudiar Historia de l'Art, sense deixar de treballar en els seus projectes fotogràfics, en el procés creatiu d'un dels quals participo amb molt de gust. Auguro per aquesta fotògrafa de conviccions esmolades èxits i creixença en tot el que emprengui.