 |
| Nou senyal a la calçada per indicar un carril bici de doble sentit. Semàfor del Carrer Urgell, Barcelona. Foto: © Paüls |
¿Són compatibles a la ciutat els ciclistes i els vianants? Amb l’ordenança aprovada el febrer de 2015, les bicicletes estan prohibides a totes les voreres de Barcelona, a excepció de les de més de 5 metres, amb 3 metres d’espai lliure. La normativa determina que si no hi ha carril bici els ciclistes poden anar per la calçada i ho han de fer pel carril més proper a la vorera. Conflicte servit. Les bicicletes van tant en un cas com en l’altre per les voreres, circulant entre la gent, en la majoria de casos per força, ja que els espais més properes a la vorera l'ocupen les motos aparcades. Un cop els ciclistes són a la vorera, passen pel pas zebra dels vianants en els semàfors —al mateix temps que els vianants—, que ens veiem obligats a esquivar el que vénen de l'altra banda de vorera amb perillosos driblatges, al mig de la calçada.
Es va reobrir el debat a partir d’alguns accidents en carrils bici de doble sentit —per tant, un dels quals en sentit contrari als dels cotxes—, amb resultat de mort. El consistori va dir que els revisaria. I, nosaltres, vianants innocents i intrèpids d'aquesta ciutat, cansats dels timbres de bicicletes que ens pressionen perquè ens apartem i no sabem si cap a un costat o cap a un altre, vam entendre que en els carrils bici, a partir de la revisió, les bicicletes abandonarien les voreres i, a la calçada, haurien de circular —exclusivament— en la mateixa direcció que els automòbils, motos i busos. Doncs, no. Han passat la responsabilitat, un cop més, als vianants. Han aparegut uns nous senyals al pas de vianants dels semàfors. Ens avisem que anem amb compte perquè quan passem un semàfor en verd —¿com l'hauríem de passar, si no?— els ciclistes ens arribaran per les dues bandes. I, si tenim sort que ens en toquin dos de responsables, s'aturaran. I, si no, nosaltres al mig. Pim, pam.
Es va reobrir el debat a partir d’alguns accidents en carrils bici de doble sentit —per tant, un dels quals en sentit contrari als dels cotxes—, amb resultat de mort. El consistori va dir que els revisaria. I, nosaltres, vianants innocents i intrèpids d'aquesta ciutat, cansats dels timbres de bicicletes que ens pressionen perquè ens apartem i no sabem si cap a un costat o cap a un altre, vam entendre que en els carrils bici, a partir de la revisió, les bicicletes abandonarien les voreres i, a la calçada, haurien de circular —exclusivament— en la mateixa direcció que els automòbils, motos i busos. Doncs, no. Han passat la responsabilitat, un cop més, als vianants. Han aparegut uns nous senyals al pas de vianants dels semàfors. Ens avisem que anem amb compte perquè quan passem un semàfor en verd —¿com l'hauríem de passar, si no?— els ciclistes ens arribaran per les dues bandes. I, si tenim sort que ens en toquin dos de responsables, s'aturaran. I, si no, nosaltres al mig. Pim, pam.