El Born Centre de Cultura i Memòria repassa a l'exposició Per una educació en llibertat. Barcelona i l’escola.
1908-1979 l’evolució de l’educació a la ciutat de Barcelona durant el segle
XX i la seva relació amb les opcions polítiques predominants. L’any 1908, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el Pressupost Extraordinari de Cultura. Es tractava d’un pla per a la reforma integral de l’educació a la ciutat que posava l’èmfasi en un ensenyament de qualitat, públic, gratuït, en català, laic, amb nens i nenes compartint les aules i valorant la feina dels mestres i pedagogs. El polític i defensor del moviment obrer, Francesc Layret, va ser-ne l'impulsor.El projecte s’inspirava en les experiències de renovació pedagògica d’arreu del món a tombant de segle. Va tenir oposició per totes bandes: l’Església s'hi va oposar per la seva laïcitat; la Lliga, fidel als principis cristians, va abandonar la proposta junt amb els radicals anticatalanistes de Lerroux, que veien en l’ensenyament en català l’amenaça del domini de la burgesia catalana. El projecte va fracassar amb la Setmana Tràgica i l’assassinat del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, però va esdevenir un referent per als moviments educatius catalans posteriors.
La iniciativa es va recuperar en el context de la
Mancomunitat de Catalunya i va tornar a retrocedir amb la dictadura de Primo de Rivera. Es va emprendre la renovació pedagògica durant la Segona República i amb la nova pedagogia revolucionària durant la Guerra Civil; va retrocedir amb la repressió del franquisme i la va recuperar en el
tardofranquisme i en els moviments de renovació pedagògica de la primera democràcia.
L'espai expositiu concebut per Lluís Danés permet reviure tot allò que s’hi narra. En destaco el carrer estret i fosc del Raval del segle XIX, la Sala de Plens de l’Ajuntament on es pot seguir l'aferrissat debat del pressupost de 1908 i la reproducció d'una aula de l'època franquista engabiada.
