 |
L'emperadriu del Paral·lel. Autora: Lluïsa Cunillé Direcció: Xavier Albertí. Sala Gran. TNC |
A l'Emperadriu del Paral·lel, el preludi a càrrec d'un pianista amb una diadema de plomes augura una festa. I comença l'espectacle. Any trenta del segle passat. S'ha mort la cupletista Palmira Picard. El Paral·lel està de dol, cafès tancats, un periodista a qui han encomanat l'epitafi, coneguts de l'admirada artista, personatges populars del barri i un polític que s'ha guanyat el segon gat mort ronden entorn del sepeli. Aquesta pèrdua impregna tant tot l'espectacle que —malgrat els apunts musicals— en comptes de ser una festa, acaba sent un funeral amb taüt inclòs.
Pocs dels intèrprets s'escapa amb suficient gràcia d'una actuació amorfa. Trenta-vuit figures ombrívoles que, en homenatge a la dissenyadora María Araujo, recuperen el vestuari d'obres estrenades al TNC i al Teatre Lliure.
El director Xavier Albertí i la dramaturga Lluïsa Cunillé han reivindicat amb aquest espectacle la creativitat i el món febril d'aquell Paral·lel i hi han posat tant de farciment a la graella que no s'hi veu el gall. O potser és que hem vist un fresc embotit en uns dies que ara ja estan irrecuperablement arnats, per sort. 6/10