 |
El coronel no tiene quien le escriba. Basat en la novel·la homònima de Gabriel García Márquez Adaptació: Natalio Grueso. Direcció: Carlos Saura Teatre Poliorama, Barcelona |
L'actor Imanol Arias es posa a la pell del coronel colombià retirat —inspirat en l'avi de Gabriel García Márquez, que havia combatut a la guerra dels Mil Dies (1899-1902)— que va a l'oficina de Correus cada dia a esperar la carta de confirmació de la seva pensió. «Cal una paciència de bou per esperar una carta durant quinze anys», diu Garcia Márquez en aquest text esplèndid. De vell, el coronel i la seva dona no tenen diners ni per als trits del gall de batalla, herència que els queda del fill de la parella mort a la guerra. Sembla que el gall té perspectives de guanyar baralles «¿I mentrestant què mengem?», i els donarien molts diners ara mateix, però el coronel es nega a vendre'l, tot i que l'hi festegen aprofitats.
Amb la direcció del cineasta Carlos Sura l'obra respira realisme, malgrat que el fons siguin diapositives d'esbossos dels espais on transcorren les accions i el gall estigui engabiat en una pantalla. I, a més, les quatre coses de la casa familiar romanen inertes al mig de l'escenari, mentre que els assumptes exteriors es debaten al prosceni. Sensació de cosa poc acabada, que salven amb nota alta els intèrprets i la música. 8/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX