¿Hem d'eliminar els contes per a infants on surten reis, reines, princeses i prínceps atenent el criteri republicà? M'acaba d'assaltar aquesta pregunta, precisament ara (a bona hora!) que tinc a les mans, després d'un any i mig confinat, el conte Quin groc t'ha picat?, del qual soc autora del text, conjuntament amb el veterà Pere Prats Sobrepere que n'ha fet el disseny gràfic i les il·lustracions allunyades del dramatisme —en aquest setanta-setè llibre de la seva bibliografia—.
El conte ajuda a reflexionar sobre si s'ha d'obeir una llei injusta i proposa una solució perquè l'entenguin els infants, refermada per unes il·lustracions amb tècniques d'historieta gràfica, optimistes, que fins i tot fan esclafir una rialla als lectors quan la reina d'aquell país imaginat prohibeix el sol. Els petits entenen a la primera que el conte els convida a prendre partit en els fets que s'hi expliquen.
De fet, no hi ha cap conte innocent. No hi ha cap conte lúdic, exclusivament. Els contes són una eina estratègica que tenim els adults per advertir als infants que la maldat existeix i, per contrast, també existeix la generositat més genuïna. Personatges tan submisos com els ciutadans represaliats del conte Quin groc t'ha picat? i tan radicalment dominants i agressius com la reina, ajuden a comprendre la diferència entre uns i altres. I aleshores és quan els contes acompleixen la seva funció, és a dir, aportar recursos per ajudar els infants a través de la imaginació— a interpretar el món i a formar-se en l'esperit crític.
Tant el fons dels contes clàssics com el dels actuals reflecteixen la crueltat de la vida, posen de manifest que hi ha perills i conflictes i com protegir-se'n o com resoldre'ls fent ús dels valors. Sense intenció de repassar els contes clàssics, n'agafo cinc a l'atzar de ben coneguts: La Caputxeta Vermella i Les Set Cabretes i el Llop, ambdós fan adonar als petits de les repercussions de refiar-se d'algú que no coneixen. El Flautista d'Hamelín mostra les conseqüències que pot comportar no complir un pacte. El vestit nou de l'Emperador critica l'adulació als poderosos. I Barbablava posa el focus en la violència de gènere amb una al·legoria de la submissió esgarrifosa.
Desitjo que Quin groc t'ha picat?, publicat en àlbum per Arola Editors de Tarragona, tingui un recorregut llarg i que formi part de moltes biblioteques escolars i també que no sigui vetat perquè hi ha una reina despòtica ni per cap altre motiu, com ho van ser dos-cents contes a l'escola pública Tàber de Barcelona el curs abans de la pandèmia. Es van eliminar de la biblioteca de parvulari La Caputxeta, La Bella Dorment, La Blancaneu... perquè reprodueixen continguts sexistes i racistes. No van tenir en compte que els pàrvuls llegeixen amb la mediació de mestres i professionals que ja fan les corresponents intervencions pedagògiques.
En aquest sentit, per als infants que encara no llegeixen, el contingut gràfic dels contes és un suport visual per a la veu expressiva dels adults que els el llegeixin o en dramatitzin escenes i converteixin en lúdica i distanciada la història. Per als que ja llegeixen sols, és més que recomanable una lectura acompanyada. I per als adults amb un mínim de sensibilitat creativa que s'endinsin en un conte ben il·lustrat i d'aparença innocent els pronostico entreteniment, aprenentatge, plaer artístic i estimulació del pensament crític. Què ens hi juguem? Si hi apostem, apostem-hi fort.