Revolta de bruixes. Autor: Josep Maria Benet i Jornet. Direcció: Juan Carlos Martel Bayod. Espai Lliure, Teatre Lliure |
Revolta de bruixes de Josep M. Benet i Jornet es va estrenar el 1976, a TVE. Tracta d'unes dones de la neteja de les oficines d'una fàbrica que reclamen que se'ls pagui mitja hora més cada dia, que és el que triguen a acabar la feina. La primera vegada que la vaig veure, el 1981, no em vaig adonar tan nítidament del fet que l'encarregat fa d'escut del poder. Rep les queixes i, suposadament, les transmet als empresaris. La imatge de fragilitat de l'encarregat (magnífic Xicu Massó) fa pensar que es troba més a la banda de les obreres que no pas a la dels propietaris de la fàbrica. Però li toca fer la funció de parar el cop i és qui en rep les represàlies, no pas els de dalt. M'ha sobtat la comicitat de l'empleada (Chantal Aimée) que es fa amb l'encarregat, aquí, amb la direcció de de Juan Carlos Martel Bayod, fins i tot és una caricatura sense suc ni bruc. Em sembla que avui, Revolta de bruixes serveix per recordar-nos un fet paral·lel a aquestes representacions: l'entronització de Donald Trump. A l'obra, la revolta es tanca perquè una de les dones fa una lectura de les cartes astrals en positiu. Totes les altres, vist que l'energia gastada en la revolta no ha servit de res, decideixen seguir aquesta líder que els mostra un futur —de fum—, més il·lusionant que no pas batallant al costat de la líder natural (Bravo, Aurea Márquez) que no ha solucionat res, tot i tenir tots els arguments a favor. 7/10